Amb poc més de dos mesos com a nou cònsol major de la capital, Sergi González encara l’inici de mandat amb diversos projectes pendents d’analitzar per començar a prendre decisions. Amb tot, el pressupost aprovat ja marca un camí, amb l’habitatge de referència del balanç final, però amb iniciatives emblemàtiques com la reforma de la plaça del Poble en la graella de sortida.

Estava a l’oposició i ara és cònsol major. Com porta aquest canvi de rol?
Molt bé, amb molts reptes, veient com funciona el Comú des de dins, parlant amb els tècnics i els treballadors, perquè t’expliquin els seus neguits i prioritats, amb punts de vista que no podies copsar durant els quatre anys passats a l’oposició. Tota la corporació ho estem portant bé, perquè estem aprenent i col·laborant amb la gent, estem molt satisfets. Som conscients de la magnitud i estem treballant, la prova és el pressupost que hem aprovat en només dos mesos, cosa que demostra com estem funcionant.

S’ha trobat coses que l’han sorprès? O que no li han agradat o que sí?
Tampoc hem tingut tant de temps com per anar a buscar temes. Primer hem hagut de conèixer la casa, parlar amb els tècnics i començar a planificar les accions que portàvem al programa electoral. No ens hem posat a veure què feien els altres. Els treballadors ens han dit que ara hi ha una comunicació més fluida entre la corporació, els polítics i els treballadors. Ens ho han agraït i és bo que es pugui parlar clarament, veure documents plegats i valorar-ho. És el que més m’ha sorprès.

Amb els anteriors dos cònsols, no hi era tant aquesta comunicació?
Pel que he percebut, crec que no. El nostre ADN és la comunicació i la transparència amb tots els actors implicats.

Venen a substituir els ‘altres’, suposo que volen que es noti i fer coses diferents, de manera que la gent percebi que no hi ha els mateixos. És així?
No es tracta de canviar radicalment d’un costat a l’altre. Durant aquests vuit anys s’han fet coses bones i hem d’aprofitar-ho, tant en activitats comercials com urbanísticament hi ha hagut un canvi i és positiu. Però s’ha mirat molt cap al comerç i uns sectors determinats i s’han oblidat del sentiment de pertinença, de comunitat, que la gent que formem part d’Andorra la Vella ens sentim part de la parròquia, i que el Comú mira per tots els ciutadans. Més que fer un canvi radical, hem de traçar un full de ruta de cap a on volem anar a partir del programari d’Enclar i començar a plasmar-ho.

S’ha oblidat el sentiment de pertinença?
Durant la campanya ja vam notar que la gent d’Andorra la Vella no sentia que en formés part. En canvi, els lauredians, de Canillo o d’Encamp s’hi senten molt. Falta potenciar el sentiment de pertinença i comunitat i començar a fer accions perquè la gent se’n senti. Ens trobem sovint que vas de casa a la feina i de la feina a casa i potser fas alguna activitat individual. Hem de potenciar les taules de treball i diàleg i crear l’associacionisme veïnal, de barri, comercial, i això és un dels temes que hem abordat amb el nou raonador.

Sovint es confon Andorra la Vella amb Andorra?
Tenim més de 25.000 residents i durant el dia gairebé dupliquem la població amb la gent que hi ve a treballar. Així es fa difícil que la gent senti que en forma part. Hem de veure tots els actors que hi ha a la parròquia i la gent que fa possible el dia a dia. Hi ha coses que s’han perdut i s’han de potenciar. Ho veiem amb els escudellaires. És increïble la feina que fan i el relleu generacional s’ha de treballar, per exemple, amb l’escudella per a nens petits. Les tradicions i el patrimoni l’hem de posar a coneixement de la ciutadania.

Això podria anar lligat a la manca de participació a les eleccions, amb un percentatge que no ha arribat ni al 50% als darrers comicis.
Podria ser. Hi ha lectures de tot tipus, alguns diuen que hi va haver un vot de càstig a DA, però ja venim des del 2019 amb aquesta tendència i és preocupant. Per això hem de crear comunitat i fer que la gent senti que el vot i el que fa és important per al Comú.

S’ha aprovat el pressupost darrerament, amb unes línies bàsiques molt clares. Pel que fa a la plaça del Poble, va assegurar que es faria una consulta.
Ens vam reunir amb el despatx d’arquitectura que va guanyar el concurs d’idees, el projecte del qual es podrà fer en quatre fases. En la primera fase, hi ha un tractament de la impermeabilització del terra i, a partir d’aquí, fer accions de vegetació, bancs, papereres i espais per a nens, amb l’objectiu de crear una nova identitat. Aquesta fase 1 la volem fer sí o sí i al més aviat possible. Això sí, tenint en compte els esdeveniments que s’hi fan: la festa major o el poblet de Nadal, així que cal planificar-ho. Volem que es facin aquestes quatre fases, amb el pressupost corresponent, i per aquesta primera fase, volem presentar-ho a la ciutadania perquè ens facin suggeriments per veure si es poden introduir. No volem que s’endarrereixi, és urgent.

Quan podrien estar acabades les quatre fases?
Ara treballem amb la fase 1, que és la més important, ja que és la que tothom espera, és la que realment dona aquest canvi a partir del que la gent vol, en el sentit que no sigui un lloc de pas, sinó de trobada per crear comunitat. Per què perdem la identitat de la nostra parròquia? Un dels motius és que els darrers vuit anys l’antiga corporació no ha fet res, i nosaltres volem potenciar-la. Aquest 2024 començaran les obres i, si tot va bé, abans de l’estiu del 2025 podrem tenir enllestida la primera fase, que serà un canvi radical. Quant a les altres fases, veurem com es gestiona.

Un altre aspecte rellevant del pressupost és l’habitatge, amb els pisos del Cedre com a punta de llança. Com seran aquests pisos i quin perfil hi podrà accedir?
La part que la gent veu és d’un privat, mentre que la part de la nostra cessió encara no s’hi ha començat a fer res. Hem fet una reunió amb el despatx d’arquitectura que va guanyar el projecte per entendre quines opcions hi havia amb tipus d’habitatges, a qui aniria destinat, quan es podria fer i opcions d’equipaments públics que podríem col·locar en aquest espai. El conseller d’Habitatge, i puc treure pit que tenim una conselleria del ram, ja està treballant amb diferents propostes que presentarem pròximament.

Quina idea tenen al cap?
Tenim aquest actiu, que és el Cedre, i d’altres terrenys, mentre el Govern ja estan fent coses a la parròquia amb aquesta finalitat. Actualment, el Comú ja gestiona 96 pisos, 80 a Jovial i 16 a Calones. A partir d’aquí, hem d’identificar cap a on ha d’anar el projecte del Cedre, gent gran, gent gran i joves o famílies. Treballem amb dades per identificar la necessitat del present i del futur, perquè hem de veure si cal un espai per a la gent gran i una llar d’infants, un centre de dia o que els joves hi puguin viure i conviure.

Quant als terminis, quan podria ser una realitat?
El projecte de l’antiga corporació era amb formigó, de manera que s’allargava en el temps. Per això estem buscant altres tipus de construcció, amb fusta o altres materials, que el que fan és que des d’un punt de vista de sostenibilitat redueixi l’efecte i en temps també ho escurcem. M’agradaria que amb menys de dos anys estigués enllestit, però ho hem de parlar amb el Govern per veure com podem treballar-hi plegats.

En el programa Reviu ja hi ha alguns propietaris implicats. N’hi haurà més?
Sí, sense fer cap tipus de publicitat ja hem tingut tres consultes. Se’ns va criticar que només hi destinàvem 150.000 euros, ja els hem exhaurit, i buscarem altres partides per ampliar-ho, ja que això voldrà dir que el programa funciona.

Totes aquestes mesures seran suficient per revertir el problema de l’habitatge?
Crec que sí. Si dels 500 pisos buits que tenim, uns 200 els podem posar al mercat, si el programa Reviu pot ajudar, i si les obres del Govern i que nosaltres també farem es fan, crec que és un bon pas per ajudar a posar una petita solució.

D’aquí a quatre anys, potser aquest serà un àmbit pel qual se’ls valorarà més.
Sí, per això és una preferència i tenim una conselleria d’Habitatge. És un tema que ens preocupa i li hem de donar la prioritat que es mereix per l’emergència. Sense oblidar el dia a dia de la parròquia, amb una visió de 360 graus.

A la reunió de cònsols també es va parlar dels ‘famosos’ estudis de càrrega...
Si tot va bé en breu tindrem un primer informe i començarem a projectar quines necessitats tindrem i quins seran els límits. Són uns estudis de càrrega màxima, però sobretot haurem de buscar la càrrega òptima, com voldrem viure.

Quin seria el límit?
No m’agradaria dir-te una xifra, però aquests estudis ens marcaran el màxim. Quan els lliurem al Govern, ens ha de marcar una visió general. Hem de fer un treball conjuntament per tenir una visió de país, amb una lectura oberta. Ens vindran mesos de fer molta política entre nosaltres per poder fer un país de futur on estiguem contents de viure.

I la càrrega òptima?
No l’he pogut imaginar, em falten dades. Tot això s’ha de relacionar amb els recursos hídrics, la mobilitat o serveis públics. Hi ha tantes variables que haurem de fer moltes reunions per entendre-ho tot.

Els salaris també van sortir a la reunió de cònsols. Algú pensa que cobra poc o que algú cobra massa?
No ens hem tocat el sou, ni tan sols l’IPC. Amb la responsabilitat que tinc, crec que el meu sou està justificat, però no toca parlar de si cobrem més perquè som capital o perquè tenim un pressupost més alt. Som conscients que el que cobrem és un bon sou i estem fent moltes hores de feina. Si cobrem més o menys, no em toca valorar-ho.

Quina posició té el Comú sobre l’estadi de l’FC Andorra a la borda Mateu?
El Comú no té cap terreny en aquesta zona, és d’un privat, i un altre privat està interessant a fer-hi un estadi i el multifuncional. El propietari ha de fer la cessió i un cop ens arribi ens tocarà decidir.

Perquè diguin que sí, què hauria d’incorporar?
Que fos un valor important per a la parròquia, que creés un espai per a la ciutadania, que fos un nou focus o pol d’atracció i una nova entrada a la parròquia, i que aquest nou espai creés comunitat a la zona de Santa Coloma. Però potser si fem un parc, un amfiteatre, una zona de jocs i una zona per a la gent gran la ciutadania estaria contenta. Ara bé, el privat voldrà un rendiment i unes contraprestacions.

No s’hauria de fer un esforç perquè l’FC Andorra tingui un lloc per jugar?
És un privat, però s’ha de veure si està fent país, hi ha planter, són coses que s’han de treballar, i el Comú el que vol dir és que no tanquem les portes a aquest projecte, però l’hem d’estudiar i hem de veure les contraprestacions. Però jo no posaré una catifa vermella perquè un privat vingui a invertir 50 milions, ja que si ho fes no seria un bon polític.

Una altra partida important dels comptes és la reforma de les voravies. Han detectat punts foscos?
Hem fet un pla integral amb les queixes ciutadanes i les millores que calen, amb una partida de més de 400.000 euros. Sabem que hi ha punts foscos i ho detectarem, però també demanem al ciutadà que ens ajudi. Hi haurà voravies més amples, sense rajoles trencades i buscarem solucions amb paviment continu.

Com valora el tipus d’oposició agressiva de David Astrié? S’ho esperava?
Volem comptar amb la minoria, que col·laborin a les comissions, i ells mateixos agafaran un rumb o un altre. Hi ha hagut aquest temps de digerir la derrota, i encara cou, i no tant per ell, sinó per altres membres de la minoria. De fet, el darrer Consell de Comú va fer bones aportacions, i hem d’anar cap aquí. Amb el temps crec que es calmarà, ja ho veurem. Per nosaltres cap problema, no hi ha rancor.

Què vol, una oposició constructiva o bel·ligerant?
Constructiva, perquè això voldrà dir que s’ha treballat conjuntament. No vull que ells es trobin amb el que jo em trobava, que estava molest per les formes, ho hem d’evitar.