Acabem de viure dies de novetats, de recomanacions, de regals, de llibres per al nen, per a l’amic invisible lector, de llibres que venen de gust, de volums interessants i de llibres pesats –això depèn de cadascú i el títol més brillant per a un pot ser el best-seller d’Anna Maria Turra per a un altre–, de literatura profunda i de literatura lleugera, perquè tot té el seu moment a la vida i les seves virtuts. Ara només falta demanar a tots els déus de l’Olimp i del Valhalla una mica de temps per llegir tot allò que s’apila per casa.
No tenim temps perquè potser no ho sabem i vivim des de fa temps dins la web de Shein, la plataforma xinesa de venda de moda online que cada dia penja 500 novetats, totes a preus irrisoris (4 o 5 euros per exemple) i que permet les devolucions gratuïtes. Roba fabricada en condicions d’esclavatge i inseguretat a l’altra punta del món, a punt per ser consumida compulsivament i, sobretot, a gran velocitat. Potser també vivim dins d’Amazon, Netflix, Spotify i companyia... Habitem un inframón a l’estil de El show de Truman.
Quantes novetats rebem cada dia, comptant tota mena de productes? Llibres, sèries, música, roba, tecnologia... El cervell explota només de pensar-hi. Amb el cervell fregit de novetats, aposto per un exercici de nostàlgia, ¿Os acordáis? A la Seu divendres en una sala Sant Domènec totalment plena i amb els seus habituals problemes de visibilitat i acústica. Nostàlgia perquè alguns no vèiem Albert Pla en directe des de feia 25 anys en aquell teatre de La Salle, i perquè la seva proposta consisteix en un repàs per les cançons més populars de la seva carrera.
Novetat zero, però vigència total. El bufó, el pallasso –escatològic, irreverent i provocador– continua plantejant una crítica al sistema (tot i que fa anys que ell també forma part del sistema, fent el paper del bufó antisistema que recorre platós de ràdio i tele) i segueix rient de l’amor romàntic i desmitificant tots els tòpics que ens envolten.
Pla té el públic a la butxaca des del primer acord i segueix el seu ritual, fa la seva cerimònia –la que el públic espera– i ens cura una mica el cervell fregit, per estrany que sembli.
I sortim una mica de la web de Shein, del sistema exprés, caminem mentre diem paraulotes per dins i se’ns escapa un somriure.