Dijous 21 de març es va signar a la basílica de Nostra Senyora de Meritxell un nou acord o una nova Concòrdia entre els comuns de Canillo i Encamp que afecta l’explotació del telecadira del Pla de les Pedres i l’explotació dels terrenys del Maià en el seu vessant atlàntic. Pel que fa a qüestió del telecadira del Pla de les Pedres, es durà a terme l’aplicació d’un nou preu just consensuat entre els comuns de Canillo i Encamp i els terrenys del Maià no es podran explotar sense l’acord conjunt dels comuns de Canillo i Encamp. És un acord que vol evitar la via judicial.
Ens trobem davant una solució molt semblant a la que es va dur a terme amb la signatura del document de Concòrdia a l’església Santa Maria de Meritxell el 25 de juny del 1672, i que va donar origen a un territori indivís conegut com a “Terreny de Concòrdia”, administrat pels comuns de Canillo i Encamp fins que les sentències judicials de l’any 2000 de la Batllia i del Tribunal Superior de Justícia en van determinar la delimitació d’aquests.
La Concòrdia del 1672 es va signar per “obviar rixas, plet y debat” per a l’explotació del territori de les muntanyes de Ribaescorjada, del Forn, del Pla de les Pedres, d’Enredort i d’Envalira, fins al Pic de Maià. Aprofito per recordar la figura de l’estimat Martí Salvans que tant va treballar per donar-nos a conèixer tots els detalls d’aquella Concòrdia, la seva evolució i les seves conseqüències. De ben segur hauria estat molt content per la signatura d’aquest nou acord si hagués estat entre nosaltres. La Concòrdia del 1672 no estableix cap divisió territorial perquè no es tenia clara la delimitació d’aquests territoris, però en canvi es va trobar una solució més pràctica i es van establir uns drets d’ús i condicions per a l’explotació de les pastures entre els de Canillo i Encamp. Aquest és el mateix esperit de la Concòrdia del 2024. No es pretén fixar cap delimitació, sinó consensuar uns usos i unes condicions d’explotació a partir de la bona voluntat d’ambdues parts i en benefici de tots.
Durant la presentació d’aquesta nova concòrdia, l’Honorable Sr. Jordi Alcobé, cònsol major de la parròquia de Canillo, i l’Honorable Sra. Laura Mas, cònsol major de la parròquia d’Encamp, van posar de manifest l’esperit comú de les dues concòrdies i la seva eficàcia a l’hora de resoldre litigis.
El document original de la Concòrdia del 1672 que es custodia a l’arxiu del Comú de Canillo també va tornar físicament a Meritxell 352 anys després per ser present en la signatura del nou acord, tot i el seu mal estat de conservació. L’estat del document és un reflex de les difícils vicissituds, dificultats i conflictes per les quals el manteniment del “Terreny de Concòrdia” va haver de passar després de la seva signatura. Desitjo que el recorregut de la Concòrdia del 2024 sigui més plàcid.
En breu es procedirà a la restauració d’aquest document a fi que pugui perdurar al llarg del temps, com ho ha fet fins ara, acompanyat de la nova Concòrdia del 2024, i que ambdós documents ens ajudin a tenir present que a vegades cal donar un cop d’ull a la història per a la solució dels conflictes actuals i els que puguin venir en el futur. La història és la sàvia veu de l’experiència transmesa pels nostres avantpassats i moltes vegades no la tenim gens present i ens pot ser de gran ajuda.