Tots tenim present que el 2020 va significar un abans i un després en molts aspectes del nostre dia a dia. La implantació del teletreball al món laboral, una major consciència de la necessitat de ser més sostenibles o la importància creixent de tot allò vinculat amb la salut han estat algunes de les conseqüències derivades de la pandèmia. El món del turisme tampoc n’ha quedat al marge. En aquest sector les conseqüències de la Covid-19 han comportat un canvi en la consciència de bona part dels turistes, que han notat que hi ha una manera diferent de viatjar que permet deixar les grans ciutats en segon pla per entrar en entorns singulars que els traslladin a bombolles de paisatges insòlits. Però on són aquestes destinacions idònies? La gran majoria les trobarem als espais on predomina el turisme de muntanya i la natura.  

El turista, que abans volia recórrer carrers durant hores mentre admirava l’arquitectura, l’art o la cultura tradicional d’una ciutat, ara comença a buscar una experiència diferent que li permeti desconnectar i aturar el ritme de l’ambient urbà. En aquest escenari, l’oferta del turisme de muntanya és una de les millors opcions. 

Reflectint aquestes noves demandes i amb el subtítol Sostenibilitat i benestar, claus del turisme de muntanya, la 12a edició del Congrés Mundial de Turisme de Neu, Muntanya i Benestar dona pas a un nou paradigma relacionat amb el turisme de neu i muntanya: el benestar. Per primera vegada, l’esdeveniment, que se celebrarà del 20 al 22 de març al nostre país, inclou el terme benestar al seu nom, posant de manifest que ens trobem davant d’un canvi de concepte.

Els dos primers dies de Congrés, el 20 i el 21 de març, el Centre de Congressos d’Andorra la Vella acollirà professionals de primer nivell i representants institucionals per debatre sobre qüestions com ara la sostenibilitat com a eix del desenvolupament del sector turístic o la diversificació turística, en especial els productes emergents que responen a les noves demandes dels viatgers del futur. A més, es tractarà la importància de la formació i de la capacitació per fer front a aquesta transformació, entre d’altres. El darrer dia, el 22 de març, se centrarà a dur a terme activitats ludicotècniques a la parròquia d’Encamp per a alguns dels assistents. 

D’aquesta manera, el Congrés posarà en relleu el repte que el turisme de muntanya s’ha d’adaptar a aquesta nova demanda, incorporant experiències de benestar que responguin a conceptes emergents com selfness. El turisme de muntanya afronta ara el desafiament de canviar la perspectiva i de marcar la diferència, apostant per millores en infraestructures, adaptacions i remodelacions hoteleres. També amb l’ampliació d’espais dedicats al benestar, nous models d’alimentació conscient o ofertes innovadores d’experiències. Tot sembla indicar que el turisme de muntanya està més viu que mai perquè no s’atura, continua en moviment i fa front al canvi inevitable al qual li està obligant la demanda del nou turista.

Com diu un proverbi xinès, si hi ha moviment, hi ha vida. Tot sembla indicar que estem a l’inici d’una època de gran creixement per al sector i, si creix el turisme de muntanya, creix Andorra perquè el país dels Pirineus en continua sent un dels màxims referents.  

El Principat, que ha aconseguit que el turisme abasti un 50% del PIB, s’ha convertit no només en un referent, sinó també en un exemple a seguir per altres destinacions que ofereixen aquest model de turisme. Els referents d’aquest àmbit, com el nostre país, han d’endinsar-se en un nou model que combini el desenvolupament sostenible, la conservació de la biodiversitat, la generació de treball amb la innovació, la diversificació i l’adaptació per tal de continuar tenint el turisme com a motor econòmic.