El turisme és, sense dubte, un dels motors econòmics del nostre país. Ho hem fet entre tots: sector públic, sector privat i ciutadans que treballen a diari per fer d’Andorra una destinació atractiva de gener a desembre. Diguem-ho en veu alta, som una referència internacional, tant a l’estiu com a l’hivern, i ho hem de seguir sent. 

Les darreres dades ho demostren. El 2023 vam rebre 9,3 milions de visitants i les pernoctacions van fregar els 12 milions. Són unes xifres positives i les perspectives de futur són igualment engrescadores, si bé no podem mesurar aquest èxit sense valorar l’impacte del turisme sobre l’entorn. I més, davant els reptes que marcaran els pròxims anys a escala mundial: el canvi climàtic i la massificació de les grans destinacions. 

Per això, treballem per progressar des d’un camí que combini la qualitat de vida dels residents i el bon funcionament del sector turístic, sense hipotecar les nostres muntanyes ni portar al límit els recurs naturals. En definitiva, per créixer des de la sostenibilitat. 

Sí, som una referència i pensem que avançar des de la sostenibilitat és l’única manera de seguir sent-ho. L’estratègia es recull en el futur projecte de llei de creixement sostenible i dret a l’habitatge que vam presentar fa unes setmanes i que inclou mesures en pro del benefici general per sobre dels interessos particulars. 

Justament, a ningú se li escapa que la demanda d’habitatge residencial competeix amb el lloguer turístic, una situació que afegeix pressió a una de les principals problemàtiques de la ciutadania: la manca d’accés a un pis a preu assequible. 

És per aquest motiu que al projecte de llei hem apostat per revocar les llicències, al cap de tres anys, dels habitatges d’ús turístic (HUT) que es trobin en un edifici, on menys del 30% del total d’habitatges estiguin dedicats a l’activitat turística. Activant aquesta palanca preveiem que uns 650 immobles dedicats actualment al turisme podrien retornar al mercat residencial. 

Alhora, es prohibirà indefinidament la concessió de noves llicències d’HUT i d’apartaments turístics. A més, si en el període d’un any un HUT no ha fet cap registre al Registre d’ocupació d’allotjament turístic (ROAT) se suspendrà la seva llicència. Quant a les llicències ja atorgades, s’implementarà un sistema de caducitat temporal per als permisos, que es podran renovar cada tres anys si compleixen criteris de qualitat. 

D’aquesta manera, més enllà de reduir la tensió sobre l’oferta residencial, simultàniament preveiem que incrementi la qualitat dels allotjaments turístics. És innegable que els nostres visitants reben una atenció de primer nivell. Tot i això, no ens podem marcar límits en aquest terreny i, consegüentment, des del Govern continuarem promovent la formació dels professionals del sector. Així, li atorgarem més prestigi a una tasca cabdal en l’economia i, indirectament, de ben segur pujarà la despesa mitjana per visitant. 

De fet, el mateix projecte de llei contempla un increment de la taxa turística en el termini d’un any, que es consensuarà amb el sector, i que anirà destinat a la formació dels treballadors del turisme. Una iniciativa que es complementarà amb el reforç dels controls per garantir el correcte funcionament i el pagament efectiu de la taxa.

En la relació sostenibilitat i turisme no podem deixar de banda la mobilitat, especialment tenint en compte el pes que representa el flux de visitants per a la xarxa viària. En aquest sentit, recollim les inquietuds manifestades per la ciutadania en el procés participatiu sobre transport, en el qual va sorgir una proposta pràcticament unànime: introduir una vinyeta per circular en vehicle privat i autobusos de línia internacionals adreçada als excursionistes. Iniciarem, doncs, un procés de debat amb els agents turístics per valorar la possible implantació d’aquesta vinyeta en un futur. Com en el cas de la taxa turística, es tracta d’una modalitat impositiva provada a altres països europeus com Suïssa o Àustria. 

El nostre full de ruta es complementa amb accions que ja hem engegat, com per exemple l’estudi de capacitat de càrrega del sector turístic –que indicarà els límits del seu creixement i que esperem tenir disponible a finals d’enguany– o la nova llei del turisme –que inclourà criteris de sostenibilitat, benestar i integració en el medi–.

És el moment d’actuar amb determinació. Hi ha reptes en el nostre país que han de ser afrontats i ens toca prendre decisions valentes. Això és el que representa el projecte de llei, que busca fomentar un turisme menys nombrós i amb més poder adquisitiu que comporti menys pressió demogràfica i, per tant, menys impacte en el mercat de l’habitatge de lloguer i en la natura.