Les dades del darrer observatori de la infància presentat per Unicef mostren una tendència a l’alça de les xifres d’obesitat en infants cada cop més petits. En destaca l’especial increment en època de pandèmia relacionat directament amb la disminució de l’activitat física diària, l’alta exposició a aliments energètics i la fragilitat emocional.

L’origen de l’obesitat és multifactorial i depèn tant de la genètica com de l’entorn.

La genètica és la que determinarà que, en circumstàncies similars, un infant emmagatzemi més greix que un altre. L’entorn són aquestes circumstàncies que tenen a veure tant amb els hàbits i rutines familiars, com amb les dinàmiques escolars i extraescolars i amb la gestió de tots els inputs rebuts a través de les xarxes i els diferents canals d’informació.

L’infant és un ésser vulnerable i molelable i està permanentment sota la influència de la gent que l’envolta i de la publicitat directa o indirecta que rep per diferents vies;

Escolta els pares, mares i mestres, observa, imita i potser enveja els companys més populars, s’emociona amb els influencers famosos i busca la satisfacció immediata.

No estem parlant per tant només d’alimentació, hi ha al darrere molts més factors que determinaran que un infant pateixi obesitat o no. Un infant obès te tots els números de ser un adult obès amb les conseqüències per a la salut que això comporta, s’incrementa el risc cardiovascular i les possibilitats de generar nombroses patologies.

Què hi podem fer nosaltres?
Com a pares i mares, proporcionar aliments saludables en els diferents àpats del dia, compartir amb els fills i filles el sopar i l’esmorzar, educar-los en la bona tria d’aliment i donar exemple.

Com a consumidors, exigir que l’oferta alimentària sigui segura, de qualitat, saludable i sostenible. Fer l’esforç de planificar on i que comprem i conèixer-ne l’origen i les característiques.

Com a societat, garantir i afavorir la disponibilitat alimentària d’aliments nutritius per a totes les persones independentment del seu origen i poder adquisitiu.

Com a educadors, ensenyar a escollir amb criteri els aliments de consum diari treballant el vessant social i cultural de l’alimentació.
Com a centres formatius, cal assegurar que els àpats que se serveixen tinguin la qualitat i varietat nutricional necessària.

Com a organismes oficials, regular la publicitat especialment dirigida a infants i engegar estratègies i programes de promoció d’hàbits saludables en diferents àmbits d’actuació.

Com a fundacions i associacions, vetllar i actuar perquè els col·lectius més vulnerables tinguin accés a la informació rellevant i també a la disponibilitat d’aliments nutritius genèrics i més específics.

Com a personal sanitari, detectar dèficits o excessos nutricionals, trastorns de la conducta alimentària i actuar posant tots els mitjans disponibles.
Com a restauradors i comerciants, oferir, destacar i promocionar aquelles opcions més saludables per afavorir-ne la tria.

Deixem doncs de culpabilitzar els infants i les seves famílies i assumim tots plegats la responsabilitat que ens toca des del nostre àmbit d’actuació per construir una societat més saludable.