Em demano, on són les comoditats i les facilitats per a les persones residents o de nacionalitat que tenen una diversitat funcional?
Tenim el privilegi de poder viure en un país el qual encara es considera que té moltes facilitats i comoditats.
Andorra avança en molts aspectes, però el que tinc clar com a dona amb nacionalitat andorrana, i amb discapacitat auditiva, és que res està adaptat, ni hi ha la més mínima intenció.
Per què ens trobem davant aquesta situació? Per què jo no puc gaudir de l’assistència a una xerrada, ponència o taller amb adaptació a les meves necessitats?
Per què hem de buscar nosaltres, els usuaris, les ajudes o les adaptacions per tenir una vida plena i senzilla com la resta de gent, ajudes que ni tan sols existeixen al país perquè no són professions reconegudes a efectes legals, com és la d’intèrpret de llengua de signes.
Evidentment, totes aquestes preguntes no sorgeixen d’un sol dia i d’una sola situació... És el cúmul de situacions que persones com jo vivim en el nostre dia a dia a Andorra.
Us poso en context, fa uns dies vaig tenir la gran oportunitat d’assistir a una ponència de la gran psiquiatra Marian Rojas, organitzada per Creand.
Vaig trucar al número de telèfon que Creand facilitava per a dubtes sobre l’organització o informació de la ponència per exposar el meu cas i demanar si hi hauria intèrpret de llengua de signes, subtitulació en directe o si la sala està dotada de bucle magnètic per a connectar els audiòfons, i que si no n’hi ha, si era possible seure davant del tot per a poder escoltar bé amb els audiòfons que porto i poder amarar-me dels coneixements que té aquesta increïble psiquiatra a la qual teníem el privilegi d’escoltar a Andorra.
La resposta va ser tal que “qui arriba abans agafa el millor lloc”, “et recomano que vagis molt d’hora i facis cua per estar el més davant possible, però no et puc prometre res, ja que al davant del tot, van els càrrecs importants i convidats especials”.
Després de la trucada vaig decidir anar d’hora i fer la cua, una vegada dins, vaig comentar a una noia de l’organització la meva situació i em va dir que esperés que tothom estigués assegut i miraria per les files del davant si quedava alguna plaça disponible.
Vaig poder seure a la quarta fila, però amb tanta gent davant meu no veia bé per poder fer lectura labial, la qualitat del so de la sala era terriblement dolenta i, per tant, no vaig poder seguir la ponència com m’hauria agradat.
Prego que s’estudiï la possibilitat per a altres ocasions, que les primeres files no siguin només per a les autoritats, directius, gent important, sinó que hi hagi un mínim de places reservades per a persones amb diferents diversitats funcionals, ja sigui hipoacúsia, vista disminuïda, gent amb cadira de rodes, etcètera.
M’agradaria remarcar que Creand és un dels majors patrocinadors de Grandvalira i que està molt bolcat a fer de les estacions, xerrades, rodes de premsa i més, adaptat i inclusiu, i contacta amb empreses especialitzades en adaptacions d’entorns per a persones amb diversitat funcional.
Jo mateixa vaig poder gaudir de la presentació oficial de la Copa del Món d’un intèrpret i un seient reservat a primera fila per poder veure bé la pantalla i l’intèrpret al mateix temps que totes les persones que anaven parlant.
Andorra es troba actualment molt endarrerida respecte a adaptacions i cobertura de necessitats especials per a persones que ho requereixen, i en la meva opinió, empreses grans com pot ser Grandvalira, Creand, etcètera. poden ser pioneres en l’àmbit d’inclusió i d’adaptació i donar exemple a la resta del país.
Fa anys que les persones amb alguna diversitat funcional, sigui la que sigui, lluitem constantment per la igualtat pel que fa a tracte, adaptacions, cobertura de necessitats, etcètera.
Ja és hora de fer un canvi radical i créixer com a país.