Ets dels que decideix basant-se en allò que veritablement t’apassiona? O bé les teves eleccions segueixen un convencionalisme i unes pautes socialment acceptades? Prefereixes satisfer les expectatives dels altres o prioritzes els teus desitjos i necessitats?

Quin és l’equilibri entre seguir les nostres conviccions i adaptar-nos a les expectatives del nostre entorn? Al llarg de la història, psicòlegs, filòsofs i sociòlegs han procurat donar resposta a aquest dilema tan característic de la condició humana. Malgrat això, trobar una resposta unànime encara és quelcom complex. 

D’una banda, l’ésser humà es considera únic i irrepetible, elaborant així la seva pròpia identitat carregada de creences, valors i aspiracions profundes. Així doncs, es constitueix la individualitat, la qual fomenta l’autoexpressió i la creativitat, permetent així, transcendir els límits imposats per la societat. La individualitat fa referència a les característiques úniques i distintives reconeixent que cada individu posseeix els seus trets i qualitats que el diferencien dels altres. És l’expressió de singularitat de cadascú dintre d’una societat: “qui soc jo i com em diferencio del grup o de la societat”.

Tanmateix, quan parlem d’individualitat cal parlar d’autenticitat, ja que ambdues estan estretament relacionades. Viure autènticament implica abraçar la nostra individualitat i viure d’acord amb les nostres conviccions, en lloc de complir les expectatives alienes o conformar-nos amb les normes preestablertes socialment. L’autenticitat emergeix de l’essència més genuïna del nostre interior, és a dir, esdevé de l’acceptació més pura i equànime d’un mateix essent conscient de les pròpies mancances i imperfeccions. 

D’altra banda, la necessitat de pertinença i d’acceptació ens impulsa a adoptar comportaments i creences que estan en línia amb el grup al qual pertanyem. La pressió del grup pot esdevenir molt poderosa i, fins i tot, pot portar a l’acceptació de normes, creences i comportaments amb els quals no coincidim. Així doncs, tot i que cedir al conformisme ens pot aportar seguretat, reconeixement social, reduir la incertesa i augmentar la predictibilitat de les interaccions socials; també pot comportar la pèrdua d’autenticitat i de la veritable essència. Conformar-nos en excés pot generar una sensació de separació interna, de transformació de la veritable identitat en una identitat més superficial i volàtil i transgredir les pròpies creences i valors. Ens allunya de qui som veritablement per la por a l’aïllament o a la solitud. 

I doncs, com podem obtenir un equilibri entre individualitat i conformisme? Trobar un equilibri entre l’adaptació social i l’expressió de l’autèntica identitat és fonamental pel benestar i la realització personal. Cal tenir present que acceptar la individualitat no significa rebutjar per complet les normes socials i conviccions culturals donat que aquestes són totalment necessàries, ja que ens aporten una estabilitat i un ordre en la societat necessari per a minimitzar els conflictes i fomentar la cohesió social. 

Així doncs, per aconseguir viure en harmonia, no cal sacrificar la nostra autenticitat a favor de la conformitat, sinó, més aviat, és necessari dur a terme un viatge d’exploració i de reflexió interna per tal de ser coherents amb les nostres accions i la nostra identitat autèntica. No hem de rebutjar completament les normes o conviccions socioculturals sinó adaptar-nos a aquelles que ens resultin coherents i alienes als nostres principis i entorns més específics. La clau radica en l’autoconeixement i l’autoacceptació. Tan sols coneixent-nos i acceptant-nos podrem establir els límits necessaris cap a la pressió externa i evitar un conformisme que ens fa esclaus de les influències externes. 

Estar disposat a mostrar-nos tal com som, més enllà de l’aprovació o de l’acceptació dels altres requereix singularitat, vulnerabilitat i valentia. Recorda que l’autenticitat no és conformar-se amb el que el món espera de tu, sinó descobrir qui ets realment i tenir el coratge de ser lliure, fidel i congruent amb tu mateix, fins i tot quan això implica trencar amb les cadenes que ens imposen socialment i culturalment.