El 18 d'octubre de l'any 1943 es va aplicar per última vegada la pena de mort a Andorra. La darrera persona que va patir aquesta condemna va ser Pere Areny, acusat i declarat culpable pel Tribunal de Corts d'haver assassinat el seu germà Antoni Areny per motiu d'una herència.

Segons recull la sentència, que es va signar el 15 d'octubre de l'any 1943 a Andorra la Vella, els fets van ocórrer a Canillo la nit del 31 a l'1 d'agost quan Pere Areny Aleix dormia en el mateix llit que el seu germà, Antoni Areny Baró, i segons es llegeix a la sentència 'sent les 3 de la matinada, l'esmentat Pere Areny, després d'assegurar-se que el seu germà dormia profundament, prengué una escopeta calibre 12, que carregada amb balins guardava en l'habitació on dormien, i disparà sobre el seu germà produint-li una ferida a la regió molar dreta, que interessava massa encefàlica, mortal de necessitat'.

La sentència no deixa lloc a dubtes 'de les proves obrants en autes i de la declaració prestada per l'inculpat es desprèn que aquest hauria meditat llargament el crim, i que'l mòbil del mateix era fer-se amb l'herència del seu germà (...) ateses les circumstàncies de lloc, parentiu, forma, espai reduit del país, el delicte d'autes ha impressionat vívament l'opinió pública de les Valls; fent necessària una reparació adequada al gravíssim delicte comès, i que l'ànim del Tribunal, habitualment inclinat a l'indulgència a d'èsser sever, en reprimir delictes que porten perturbació greu a les costums tradicionals i seculars d'Andorra; i molt més quan el mòbil del mateix ha estat l'obtenció d'un enriquiment en diners'.

Segons recull el documental Pena capital, 18 d'octubre de 1943, del periodista Jorge Cebrián, alguns testimonis del procés judicial i de la posterior execució expliquen com els va colpir aquest cas, en un país que portava força anys sense aplicar la pena de mort. Per causa de l'alarma social que va comportar el cas, i invocant el tribunal a l''opinió pública' en la seva resolució, el Tribunal de Corts va decidir aplicar la pena màxima existent 'Falla: Que deu condemnar, declarar i declara a Pere Areny Aleix, autor del delicte d'assassinat del seu germà Antoni Areny Baró, amb les agravants: d'alevosia, premeditació, nocturnitat, ús de medis desproporcionats i altres no específiques, condemnant-lo a sofrir la pena capital. Aquesta serà executada segons costum; establint-se únicament que en raó de les circumstàncies, el condemnat haurà d'èsser passat per les armes'.

Tres dies després de ser sentenciat, va ser portat a la plaça Guillemó, plena de bat a bat, on se li llegí la sentència, seguint el ritual d'execució del Manual Digest en què s’hi especifica que 'Com de temps immemorial se aja lloablement acostumat en las valls d'Andorra a llegir públicament las sentencias criminals majors, com son las capitals'.

Després de la lectura de la sentència a la plaça Guillemó, es va portar al reu a peu fins la Roureda de Moles, on un escamot del Cos de Policia va ser l'encarregat d'afusellar el condemnat. El Manual Digest recull que l'execució l'ha de fer un botxí especialment portat de fora, però les dificultats per trobar-ne un (recordem que a l'any 1943 estava en marxa la II Guerra Mundial i Espanya vivia una implacable repressió i postguerra) van fer que finalment s'encomanés a la Policia la desagradable tasca.

Aquesta va ser la darrera vegada que es va aplicar la pena de mort a Andorra, ara fa 70 anys, i malgrat que la figura jurídica de la pena de mort es va mantenir al corpus legal del Principat, durant dècades no es va tornar a aplicar. Els treballs de recerca més destacats sobre aquest capítol de la història andorrana són l'esmentat treball del periodista Jorge Cebrián i l’article publicat als Quaderns Andorrans La pena de mort, segons el 'Manual Digest' de Lídia Armengol. El llibre de José Maria Malagelada La Andorra señorial en sus funciones de justici’, publicat poc després de l’execució, també en parla. La sentència pot consultar-se a l'Arxiu Nacional d'Andorra, on se'n conserva l'original.