L’avui encara president de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Josep Maria Pla, ha augurat, en la compareixença pública al Consell General davant la comissió d’Economia, que l’any 2027 es pot produir “una tempesta perfecta” en coincidir el final de les pròrrogues dels contractes de lloguer i les eleccions generals. Perquè això no passi, Pla proposa modificar la llei d’arrendament de finques urbanes amb l’objectiu de posar fi a la situació actual, que considera perjudicial per a les dues parts: propietaris i llogaters. Com que ara, segons ell, la protecció per a l’arrendatari és temporal i se sent bloquejat al pis on viu, i l’arrendador ha de fer front a un increment dels costos dels serveis, el president de l’INH proposa “un nou equilibri de drets de les parts” per evitar la tensió que es podria produir d’aquí a tres anys.

Aquest nou equilibri, inspirat en el model suís però adaptat a la realitat del país, suposaria, si prospera la proposta, introduir una limitació de preu en l’augment al final del contracte, de manera que no sigui arbitrari i que generi un rendiment mínim al propietari, amb l’objectiu de posar més oferta al mercat. Aquest increment hauria de ser superior a l’IPC, que ara ja es pot aplicar durant el contracte.

En aquest context, Pla ha revelat que des de demà mateix ja no continuarà de president de l’organisme, com ja s’havia anunciat. De moment, no s’ha designat un substitut i n’agafarà les regnes el comitè directiu. “Me’n vaig per manca de confiança i això ha provocat debilitat per fer front al rol de l’institut”, ha afirmat Pla. A més, “m’he sentit empès a fer alguna cosa per sortir d’aquest bloqueig, i el més adient era que renunciés perquè l’ens sigui peça cabdal i activa”. De tota manera, “hem assolit les fites que la llei ens marcava, però queda molta feina per fer”. Pla, que ha defensat la independència de l’ens, ha denunciat que s’havia reduït el pressupost un 30%, cosa que ha provocat que alguns projectes no hagin pogut veure la llum, sobretot en el cas de l’àrea d’estudis. Per últim, ha fet dues propostes: que el pressupost el faci el Consell General i no el Govern i que els càrrecs durin sis o set anys i no quatre com ara.

L'encara president de l’INH ha exposat el balanç dels habitatges de protecció pública de Casa Aristot Mora. En total hi ha 22 pisos, amb un 59% d’homes i un 41% dones. Un 36% té més de 60 anys i un 45%, entre 40 i 60. Un 32% té una ocupació (feina o estudis) i un 36% no pot treballar per discapacitat o jubilació. Actualment, hi ha 25 persones en llista d’espera. “És un èxit i mereix que tingui continuïtat i fins i tot expansió, ja que en un altre edifici podríem acollir aquesta llista d’espera”, ha proposat Pla. 

El servei també dona assistència social a través de la Creu Roja. El 2023 s’han fet 1.722 intervencions. En un 60% les accions estan centrades en l’àrea personal i sociofamiliar, en un 17%, en la laboral i econòmica, i en un 15%, en la de salut. Fruit d’aquestes intervencions, un 52% de les persones afirma que ha millorat la participació a la comunitat, un 41%, la situació sanitària i un 24% ha trobat feina.

Per últim s'ha referit al fons de l’habitatge, que ha estat bloquejat per dificultats tècniques. Sobre això, ha demanat una nova llei a imatge del Fons de reserva de jubilació, una experiència d’“èxit”.

Les consultes no han parat de créixer en tres anys
En tres anys, el nombre de consultes rebudes per l’INH no ha parat de créixer. L’any passat es van registrar 868 peticions, la xifra més alta des del 2020, i en el primer trimestre del 2024 ja se n’han comptabilitzat 631, el que fa preveure que se sobrepassarà àmpliament els anys anteriors. En concret, les consultes versen sobre la nova llei de mesures en un 41% (actualització de la renda i pròrroga del contracte), l’habitatge protegit en un 18% i els ajuts a l’habitatge en un 15%. Un 47% provenen de llogaters, un 22% de la propietat i un 31% d’altres entitats.