Es veia venir que l’entorn de protecció de Casa de la Vall i de l’arxiprestal de Sant Esteve portaria cua. El decret aprovat a finals de gener pel Govern limitava de forma significativa els drets dels propietaris dels edificis inclosos dintre de l’anomenada zona d’acompanyament, la més pròxima al monument. Per resumir: en el cas que s’hi efectuïn obres majors, la nova edificació no es podrà aixecar per sobre de la planta i tres pisos en què el text estableix l’alçària mitjana de les construccions “vernaculars” existents. Això, recordin, no obliga els propietaris afectats –prop de dos centenars, inclosos els de la zona preventiva, la més allunyada del monument– a enderrocar casa seva si avui sobrepassa aquesta altura, però n’hipoteca de forma dràstica les possibilitats d’enlairar-la en el futur. De fet, pràcticament les proscriu.

Durant el període d’exposició pública es van presentar cinc al·legacions, de les quals tan sols en va prosperar una, i amb l’entrada en vigor del decret semblava que tot estava dat  beneït. Però no. Tres propietaris, tres, van entrar dimarts passat un recurs administratiu que reclama la suspensió de l’entorn de protecció i la subsegüent nul·litat. Els edificis afectats són els dels números 24 (ca la Concep) i 26 (ca l’Alionó) de l’antic carrer de la Vall, i el número 3 (antic hotel Torres) d’Anna Maria Jané. El recurs administratiu és un mer tràmit que rarament prospera però que és imprescindible per esgotar la via i elevar el cas a la Batllia, que és la intenció final dels recurrents si no veuen ateses les seves demandes. L’Administració té ara un termini màxim de dos mesos per respondre, i a partir d’aquí s’obrirà un altre termini de mig any perquè els propietaris recorrin a la Justícia ordinària.

Els al·legants, a qui representa l’advocat Jaume Bartumeu, reclamen la nul·litat absoluta del decret per la falta de la preceptiva notificació personal que, al·leguen, els va generar indefensió. Un altre argument per demanar-ne la nul·litat és l’“arbitrarietat” amb què, segons ells, el decret d’aprovació de l’entorn qualifica els tres edificis afectats com a “pertorbadors”. El text defineix com a “pertorbador” “un element sense valor patrimonial que perjudica la lectura del bé protegit i del seu entorn”, i hi postula una intervenció “correctora” consistent a “recuperar l’alçària mitjana de les construccions vernaculars”. És a dir, la planta baixa i tres pisos que hem vist al començament. Però, insistim-hi de nou, en el cas que s’hi efectuïn obres majors. Fins aleshores, res. Es dona el cas que els tres edificis litigiosos tenen planta baixa i cinc pisos. 

Els recurrents al·leguen també que segons la Constitució les limitacions a la propietat privada només es justifiquen per la seva funció social i que només es poden regular per llei: el decret que aprova l’entorn de protecció òbviament no té aquest rang. D’aquí que en reclami de nou la nul·litat.

Però probablement l’argument més contundent sigui el tracte diferent que el text  reserva a la propietat privada i als edificis de titularitat pública que envolten Casa de la Vall. Cap d’ells, constata el recurs, rep la llufa de “pertorbador” que el decret reserva per als edificis particulars: “Les finques, edificades o no, que limitem directament amb Casa de la Vall són de titularitat pública [...] Com és que el Govern s’oblida de la propietat del Consell General i va directament a qualificar de ‘pertorbadores’ les finques que estan més enllà?”

Finalment dispara contra la preservació de les “visuals” de Casa de la Vall, un dels objectius del perímetre de protecció: “Els edificis dels recurrents no limiten amb Casa de la Vall; els que sí que hi limiten són públics [...] És una evidència que s’han construït més de 20.000 metres quadrats amb la nova seu del Consell General. Aquesta construcció ha contribuït decisivament a fer desaparèixer les visuals que el ministeri pretén ara, incomprensiblement, retrobar en base a fotos dels anys 40”. Per no parlar de la perspectiva del monument des del Prat de la Creu: “És l’Administració pública qui ha autoritzat en els darrers 35 anys un elevat nombre de permisos d’obra a la zona de Prat de la Creu situada sota Casa de la Vall. Les obres autoritzades pel Govern han acabat d’esborrar totes les visuals històriques des del passeig del riu Valira”. I conclou: “Convé recordar als redactors de l’entorn de protecció de Casa de la Vall que el monument per protegir no és el dels anys 1850, sinó el que fou reformulat l’any 1962. Els permisos de construcció avui considerats ‘pertorbadors’ són dels anys 60 i 70, i van ser legalment autoritzats”.

Van caldre 21 anys perquè Casa de la Vall tingués l’entorn que li tocava segons la Llei del patrimoni. Doncs sembla que encara en caldrà esperar algun més perquè el pugui aprofitar pacíficament.