AC/DC amb vent i metalls?

Saben quina relació tenen Glenn Miller i Robbie Williams? I Duke Ellington i AC/DC? Doncs ho han endevinat: cap. I segurament continuarà sent així d’aquí a quinze dies, quan hagi passat la 7a gala de la Grossband, la cita anual de la formació de vent fundada per Jordi Barceló que s’ha convertit en el tret de sortida de la campanya de Nadal. Però el 5 de desembre tots quatre pujaran a l’escenari del Prat del Roure. I no només ells: els acompanyaran Boney M i Supertramp, dues bandes mítiques dels 70, en un popurri que tindrà a la Grossband com a amfitriona.

Com és habitual, s’ha envoltat d’un grapat de músics de casa per arrodonir la festa, des de Freija –el primer grup de rock que desfila per la gala, però en calia la potència d’un per atrevir-se amb AC/CD– fins a l’Andorra Big Band –la banda reforçada amb músics professionals que cada any es deixa veure per la gala– i Líquid Dansa, que s’encarregarà de les coreografies, i The Stars Choir, amb els seus solistes, Fabiana i Roman, que s’atreviran amb dos temes de Robbie William, Things i Angels, el superhit del britànic. I per què el bon Robbie? Perquè aquest any celebra el primer mig segle de vida. Exactament com AC/DC d’altra banda, de qui Freija tocarà dos temes que té en repertori: You Shook Me All Night Long i, és clar, Highway to Hell. I també Boney M (Rivers of Babylon, Ma Baker i Daddy Cool) i Supertramp (The Logical Song i It’s Raining Again: difícil que faci ombra a Roger Hodgson, que les va cantar en persona al mateix Prat del Roure fa quinze anyets).

Si fins aquí la cosa ja prometia, el plat fort de la nit arribarà com és habitual quan parlem de la Grossband al final de l’espectacle, amb l’homenatge a Duke Elington –traspassat el 1974: fa mig segle, sí– i a Glenn Miller: dos temes antològics per barba (American Patrol i In the Mood, d’una banda; Lost i Take the Train, de l’altra) amb la Grossband a pèl, sense llums ni so, com es feia els anys heroics dels pioners, i el regalet d’un piano de cua, contrabaix i bateria. I a ballar. En total quasi mig centenar de músics i ballarins a l’escenari del Prat del Roure. Com per perdre-s’ho.