S’imaginen posar-li cara a la primera andosina de qui tenim notícia? Les seves restes van aparèixer a la necròpoli laurediana de la Feixa del Moro, per això li hem dit Canòlich, al costat de les d’un nadó que molt probablement era fill seu, i en una cista adjacent a la d’un home. El Grup de Genètica Forense de Poblacions de la Complutense de Madrid va determinar el 2019 no només la datació del jaciment –entre el 3975 i el 3790 abans de Crist, al Neolític Mitjà– sinó l’edat, l’alçada, el color de la pell i el dels ulls dels dos individus adults. Ella va morir molt probablement abans de complir els 20 anys, feia entre 150 i 156 centímetres, era morena i tenia els ulls més aviat marronosos. Ell era una mica més gran, entre 20 i 23 anys, també més alt, entre 163 i 167 centímetres, tenia els cabells pèl-rojos i els ulls també marrons. Les anàlisis d’ADN que va practicar l’equip de la Complutense, liderat per la genetista Claudia Gomes, van confirmar-ne el parentiu –eren pare, mare i fill– i el sexe del nadó –un nen–, però no van poder determinar ni les causes de les morts ni l’ordre en què van traspassar.

Si tot això ja era fascinant, Gerard Remolins, que va ser el col·laborador d’aquella investigació, vol anar ara un pas més enllà i posar-li cara a la primera andosina. Sí, ja sabem que a dreta llei aquest títol li correspon a la Dama de Segudet, que va viure i morir una mica abans, entre el 4300 i el 405 abans de Crist. Però potser desconeixen que en la intervenció arqueològica que la va exhumar, el 2001, va malmetre’n les restes. Resulta que la reconstrucció facial en 3D només és factible a partir d’un crani complet, i la nostra Canòlich laurediana és l’andosina més antiga (i més sencera) que conservem.

Remolins té fins i tot l’artista forense que se’n podria encarregar: el francès Philippe Froesch, eminència mundial en l’especialitat que ja ha posat rostre, entre d’altres, al crani del guerrer iber que anys enrere va aparèixer clavat en un mur del jaciment d’Ullastret, i també a personatges de la història universal com Napoleó, Simón Bolívar i, atenció, Enric IV, el nostre primer copríncep francès. El tenen aquí al costat perquè se’n facin una idea, i si han arribat fins aquí segur que ja se les estan prometent molt felices. Tècnicament no hauria de ser gaire complicat: el mateix Remolins practicaria un escàner en 3D del crani de Canòlich, i seria a partir d’aquest element que Froesch treballaria. Queda per tant descartat que les restes haguessin de sortir de casa. Això, d’una banda. De l’altra, cal també confirmar la idoneïtat del crani de la nostra rebesàvia laurediana, que en algun moment del decenni passat va perdre la mandíbula inferior. Com ja s’ha dit, la reconstrucció facial parteix de restes cranials com més completes millor, i Froesch tindrà arribat el cas l’última paraula sobre la viabilitat d’aquesta sensacional ocurrència. Per acabar, el cost: estem parlant del número 1 mundial de l’especialitat, adverteix Remolins, i caldrà involucrar administracions i patrocini privat per tirar-ho endavant.

Les restes òssies més antigues del Llunci són del 12.000 aC
Sorpresa de les grosses a la balma del Llunci, el jaciment encampadà just a sota del roc de l’Oral que el mateix Remolins va excavar la tardor del 2021. Recordin que els resultats d’aquell primer sondeig van ser aparentment decebedors: l’equip d’arqueòlegs de Regirarocs es va topar a una mica més de 1,60 metres de profunditat amb uns rocs de grans proporcions, fragments de la visera del roc de l’Oral que havien caigut en algun moment indeterminat  i que havien segellat els nivells inferiors del jaciment. Precisament els més prometedors. Per retirar-los, advertia aleshores Remolins, hauria calgut una segona campanya equipada amb martells mecànics que no va arribar. El cas és que els escassos fragments ossis recuperats a sondeig s’han pogut datar amb resultats que revifen l’entusiasme de l’arqueòleg: es tracta d’uns ossos de cabra probablement salvatge que van ser cuinats i consumits, i que daten del 12.000 abans de Crist. Coetanis per tant de la balma de la Margineda, on s’ha documentat la presència humana més antiga d’Andorra. Un motiu més, insisteix, per tornar al Llunci a retirar-ne la tapa i accedir als secrets que s’oculten sota les pedres.