Sis anys, sis, feia que esperàvem aquesta notícia. Exactament, des que l’agost del 2018 va transcendir que l’examen de les fotografies per satèl·lit preses a la zona del Cubil dintre de la campanya d’excavació dels orris d’Encamp havia permès identificar una estructura sospitosa d’origen antròpic –és a dir, feta per l’home– que es podria correspondre amb un túmul funerari. Més concretament: a un dolmen! Una troballa extraordinària perquè si aquella estupenda hipòtesi s’acabava confirmant es tractaria del primer enterrament megalític documentat al nostre país. I a sobre, a 2.300 metres d’alçada, una cota inusualment elevada.

L’estiu següent es va practicar un sondeig que va donar resultats prometedors, de seguida en parlem, i va quedar pendent l’excavació definitiva que confirmés la hipòtesi del dolmen. El que semblava que era un dels enigmes arqueològics més fascinants del nostre temps es va anar aparcant, ara per naps, ara per cols, però finalment li ha arribat el torn: la setmana que ve començarà una intervenció arqueològica de sis setmanes dividida en dues fases, la primera aquesta tardor i la segona, la primavera que ve, amb l’objectiu obvi de delimitar d’una banda l’espai que ocupa tota l’estructura tumular, amb el corresponent aixecament topogràfic i fotogramètric, i de l’altra, excavar la cambra sepulcral fins a l’estrat geològic –és a dir, fins a tocar la roca viva–, amb l’esperança que s’hi recuperin restes humanes o com a mínim de l’aixovar funerari amb què els nostres rebesavis van ser inhumats i que permeti establir una datació més concreta a partir de l’anàlisi d’ADN i del pol·len. Pensin que estem parlant d’una estructura que les anàlisis per radiocarboni practicades després del sondeig del 2019 van permetre datar entre el 2300 i el 900 abans de la nostra era.

L’excavació del túmul del Cubil és una iniciativa conjunta del ministeri de Cultura i del Comú d’Encamp, que hi aportaran 40.000 euros cadascun i que es completarà amb una segona intervenció a l’orri de l’Estany Forcat per excavar la part d’aquesta estructura destinada a l’explotació agropecuària que va quedar pendent el curs passat.

I un germanet de propina
Però tornem al dolmen, que serà, si es confirmen les sospites dels arqueòlegs i com ja s’ha dit, el nostre primer enterrament megalític. Una anomalia absoluta perquè semblava mentida que precisament a Andorra, situada en un enclavament megalític tan prolífic com el que dibuixen les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars, no hi hagués aparegut fins ara cap estructura dolmènica. I era mentida. La primera pista, dèiem, la van aportar les fotografies per satèl·lit que el 2018 van revelar la presència d’una estructura circular de grans dimensions, amb diàmetre superior als 13 metres i que consistia en una acumulació de pedres deguda molt probablement a la mà de l’home. La hipòtesi és que es tracta d’un enterrament, un dolmen tipus cista en què els difunts es dipositaven a la cambra mortuòria central a través d’una llosa o tapa zenital, tot plegat recobert per un túmul i emmarcat pel reglamentari cromlec o perímetre de pedres. De fet, va ser la presència de lloses de grans dimensions a la zona central del túmul la que va fer saltar les primeres sospites que podíem haver topat amb un enterrament en forma de dolmen.

La primera i molt aproximada datació la va ubicar a la primera edat del Bronze, entre el 4000 i el 2000 abans de la nostra era, i la sorpresa es va completar al sondeig del 2019, quan es va documentar un segon túmul de menors dimensions –quatre metres en lloc de 13– i que podria ser coetani del principal. Va ser aleshores quan es va afinar la datació –entre el 2300 i el 900 abans de Crist–  i la imminent campanya haurà de resoldre totes aquestes incògnites.