Inauguren el 13è FeMAP, demà, a la catedral. La Sibil·la i un concert que li portarà emocions, oi?
Conec molt bé el cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell, el va cantar la meva mare, la Montserrat Figueras. A finals dels anys vuitanta va treure el primer disc amb cants de la Sibil·la, basat en el de la Seu sobretot. Va marcar un abans i un després, mai no s’havia interpretat d’una manera tan rica, amb tants instruments, amb un cor tan gran... Després, jo la vaig acompanyar en diferents ocasions, des del cor o amb l’arpa. Però mai no l’havia cantat jo, sempre l’havia acompanyat a ella. 

Demà sí. 
La meva mare va morir el 2011 i jo no pensava que un dia cantaria la Sibil·la. Però en alguns festivals em demanaven que interpretés la versió dels pares. Aleshores el pare em va donar les partitures, amb les ornamentacions de la mare, tan boniques. Finalment, amb el Peter [Udland Johansen] vam decidir buscar una Sibil·la que no hagués cantat la mare. Vaig contactar amb la musicòloga Maricarmen Gómez, que ens va ajudar a muntar el programa.

Les de Barcelona i Girona, que interpretaran demà a la catedral. 
Les combinem amb la Balada del somni, Draumkvedek, un cant noruec d’origen medieval que també es canta per Nadal. Aquesta és una veu masculina. Així va néixer un projecte que vam gravar el 2023 i acaba de sortir.  És el programa que interpretarem al recital. La Sibil·la de Barcelona, la primera en català, la primera en llengua catalana, del 1415; després la Balada del somni i la Sibil·la de Girona, documentada el 1550, però potser més antiga. 
Dues tradicions geogràficament llunyanes, però dialoguen? 
Exactament. Per això el nostre grup es diu Hirundo Maris, que vol dir oreneta de mar, perquè a l’estiu se’n va a Escandinàvia i a l’hivern s’està sobretot al Delta de l’Ebre, que n’hi ha una colònia molt important. 

El van fundar vostè i en Peter Udland Johansen.  
Fixeu-vos que ens vam conèixer precisament a la Seu d’Urgell! El 1995, en un curs que organitzaven els meus pares, un curs internacional de música antiga. Va durar bastants anys, tot i que aquell va ser l’últim. Hi havia professors i alumnes noruecs, com en Peter, que estudiava cant. Eren uns cursos que duraven deu dies i tocàvem a tots els llocs històrics de la Seu! Per als estudiants era un somni.

Música de sud a nord.  
Tenen tants punts en comú en la música tradicional! Molts temes que s’assemblen a la música tradicional catalana: de mariners, de viatges, desamors... sovint són balades d’origen medieval. Vam veure moltes connexions, i el nostre primer disc, Hirundo Maris. Chants du sud et du nord, ja parla d’aquesta connexió. Els víkings viatjaven molt. 

La música és viatgera, una cantata de Bach recull una melodia popular catalana que li arriba via França... 
Sí, sí, El desembre congelat, que es troba a França també, en una cançó del segle XVII o XVIII.  Les melodies eren tan boniques que viatjaven, a banda que els nobles sempre portaven els músics que els acompanyaven. 

Pel FeMAP Hirundo Maris havia passat ja, enguany inauguren.  
Sí, al FeMAP és el tercer cop que actuem. Molt emocionant, el 2015 fins i tot vam celebrar aquí a la Seu d’Urgell els vint anys que ens coneixíem amb el Peter, que és el meu home. Ens agrada molt tocar en aquest festival, és un regal, perquè sempre toquem en llocs preciosíssims, màgics. 

Música antiga i patrimoni, alguna cosa deu tenir a veure amb les ganes de comunicar amb les arrels? 
El nostre món avança a passos gegants, tecnològicament, vivim un moment de molta transformació, no sabem cap a on anem. Alhora, per trobar un equilibri sa hem de tornar a l’equilibri sa, a les arrels. Fer un concert sense amplificació, amb l’acústica natural, són espais pensats per a la música, per cantar a cappella, és un regal, ofereix una comunicació directa, sentir una veu humana sense micro, una arpa, una fídula medieval... L’antic ens ajuda a conèixer d’on venim. 

Diuen Oriol Pérez Treviño i Antoni Gelonch a ‘Quan canta la Sibil·la’ que la Sibil·la està vinculada “a moments d’estranyesa”, quan “trontolla la nostra visió del món”.  
Sentir aquesta música i en llocs així és un bàlsam, aporta molta pau, és una música pura, senzilla i alhora molt intensa. L’experiència així, en  directe i en aquests espais, té una màgia que necessitem.  A banda, crec que la Sibil·la té un missatge actual, ens adverteix que si no ens portem bé amb la natura tenim les de perdre. 

Amb quins criteris s’atansen a la Sibil·la?
Evidentment la versió dels pares ens inspira, però volíem tenir la nostra pròpia versió. Crec que amb Hirundo Maris hem aconseguit oferir una versió més intimista, delicada, que busca molta diversitat de color, amb l’arpa barroca, la lira europea medieval, i la lira vikinga en els cants que interpreta en Peter. A banda, una fídula baixa i una fídula soprano, que són les rebesàvies del violí; amb instruments com les xirimies, el cornetto o la gaita, la percussió, campanes medievals, viola de roda... A banda del cor que va contestant els refranys. 

L’afició a la música antiga creix, oi? I la família Savall no hi és aliena.   
No, no, els pares van ser uns pioners. Van formar també moltíssima gent d’ara i van influir també sobre intèrprets clàssics i romàntics. Per exemple, Bach es tocava d’una manera, amb violí modern, però en començar a tocar-lo els violinistes barrocs, amb cordes de tripa, es van rellegir els tractats... va ser revolucionari.