“He conegut casos més o menys pròxims, i sempre em demanava el mateix: ¿com és possible que una dona de certa formació, que pot ser advocada o metgessa, es deixés maltractar? I encara més intrigant: ¿com era possible que aquell home encantador que jo coneixia fos un maltractador?” Doncs aquesta pregunta que tots ens hem pogut formular alguna vegada és en l’origen de La nena de la casa de la bauma, la novel·la amb què la barcelonina Marienka Bellostas (Terrassa, 1951) es va endur l’última edició del premi Fiter i Rossell i que ahir es va presentar a La Puça. I la resposta la intenta trobar en el cas de la Sali, una nena òrfena i d’orígens humils, filla de la Ribereta —localitat a tocar de Rellinars, al Vallès, a l’època refugi d’estiu de la burgesia terrassenca—, que va a parar a les urpes de Tito, hereu d’una rica nissaga tèxtil. No ens hem d’esperar, adverteix l’autora, una novel·la de sang i fetge: es tracta més aviat d’un maltractament psicològic però igualment devastador, i que reprodueix un patró conegudíssim: d’una banda, la dona submisa i humiliada, que sent pànic que la situació es faci pública i que acaba sentint-se ella mateixa culpable; de l’altra, Tito, un seductor, com acostumen a ser quasi tots els maltractadors. ¿Neix o es fa, el maltractador? Opina Bellostas que el model familiar juga un paper destacadíssim en la repetició d’aquest comportament: “El fill d’un maltractador té moltes butlletes per convertir-se ell mateix en un maltractador.” La nena de la casa de la bauma és, en fi, la seva primera novel·la, i hi arriba després d’haver passat pel taller d’escriptura creativa de Sílvia Alcántara (Olor de colònia) i d’haver quedat en dues ocasions finalista del premi Soler i Palet de relats històrics.
