La ministra de Cultura, Mònica Bonell, va dir ahir la seva sobre els recursos administratius que quatre propietaris van presentar la setmana passada per demanar la nul·litat de l’entorn de protecció de Casa de la Vall i de l’arxiprestal de Sant Esteve. Per la ministra, que entre els prop de dos centenars de propietaris afectats tan sols es presentessin cinc al·legacions, que es van respondre degudament, diu, i que d’aquestes cinc, quatre hagin acabat en recurs “forma part del procediment, i tot i que s’han de tenir naturalment en compte, no deixen de ser poques en comparació amb el total”.

Cal tenir en compte que els dos centenars de propietaris es refereix al nombre total d’immobles afectats per l’entorn de protecció, tant a la zona d’acompanyament com a la preventiva, i que en realitat els quatre recurrents es troben a la zona d’acompanyament, la més pròxima a Casa de la Vall i que, entre aquests edificis, una vintena han estat declarats “pertorbadors” perquè superen l’altura mitjana de les construccions “vernaculars”, fixada en planta baixa i tres pisos. Entre ells, els recurrents, als números 24 i 26 de l’antic carrer de la Vall i al 3 d’Anna Maria Janer, que es personen de forma conjunta i un quart que ha recorregut de forma independent. Això comporta que en cas d’obres majors –és a dir, que s’enderroqui l’edifici– només podran aixecar com a màxim aquestes tres plantes, amb la pèrdua consegüent si es té en compte que avui són edificis de cinc plantes.

Respecte al tracte desigual a particulars i institucions com el nou Consell General i Tribunal Constitucional, que limiten directament amb la Casa de la Vall però que no són assenyalades amb la llufa de “pertorbadores”, Bonell ho té clar: “Només us demanaré que mireu les alçades”. Efectivament, ni el nou Parlament ni el TC superen les tres plantes reglamentàries. Una altra cosa és la visual des de Prat de la Creu que la nova plaça del Consell es va cruspir sense manies. És cert que aleshores no hi havia entorn aprovat; però quan es van construir els edificis “pertorbadors”, tampoc.

L’Administració dispos a d’un termini d’un mes, prorrogable a un segon mes, per resoldre els recursos. Diu Bonell que els analitzaran amb deteniment per comprovar si aporten nous elements respecte de les al·legacions ja desestimades. Si no és així, acabaran amb tota probabilitat a la Batllia, “i serà el jutge qui decidirà si, com nosaltres creiem, hem actuat conforme a dret”.