“Coco Chanel era una senyora que vivia a l’hotel Ritz.” És una forma de descriure la dissenyadora més cèlebre de la història de la moda, i és una de les que va triar Marisa Oropesa, la comissària de Coco i els seus amics, en la presentació ahir de l’exposició, al CAEE escaldenc fins al 27 de maig. Una senyora que el 1937 va convertir una suite del Ritz en casa seva, i que de fet hi va viure fins a la mort i després d’haver “trencat motlles” –diu Oropesa– en el món de la moda i naturalment del perfum. Tot això ja ho sabem, és clar, i la principal novetat de Coco i els seus amics potser és la dèria per mostrar una faceta no tan sabuda de madame Gabrielle Chasnel (Saumur, 1883 - París, 1971): la seva relació amb els artistes –pintors, escultors i fotògrafs, sobretot– que pul·lulaven pel París d’entreguerres. La nòmina és llarga: Dalí, Picasso, Giacometti, Juan Gris, Oscar Domínguez i Cocteau, entre els primers; Kertesz, Cecil Beaton, Horst P. Horst i François Kollar, el del safari andorrà del 1935, entre els segons. I per sobre de tots, el matrimoni format per Josep Maria i Misia Sert, que són els que la van introduir en un cercle que a Coco li era en realitat aliè, i l’escultor català Apel·les Fenosa –company per cert de Josep Viladomat al grup Los Evolucionistas–, amb qui va mantenir un breu idil·li tot just exiliar-se el català a París, el 1939: al CAEE hi ha una estupenda sèrie fotogràfica –l’autor, George Hoyningen-Huene– de les sessions a què Coco es va sotmetre mentre el bon Apel·les treballava en el seu bust. I al costat, la factura de Fenosa pels seus set dies d’estada al Ritz, del 6 al 13 de setembre del 1939: 1.150 francs. Allò no va durar gaire: el 1940 ja ho havien deixat córrer, però sense rancúnies. De fet, diu Oropesa, quan l’escultor es va casar, la núvia va triar un vestit chez Chanel. De tots aquests nos i moments n’hi ha rastre al CAEE. Fins i tot, ni que sigui de puntetes, del breu exili suís, entre el 1945 i mitjans anys 50, mentre es feia perdonar la seva diguem-ne col·laboració horitzontal amb l’ocupant nazi durant la II Guerra Mundial: se sap que fins al 1944 va viure al Ritz amb Hans Günther von Dinklage, agent de l’espionatge alemany, i que ella mateixa treballava per a l’Abwehr. El 1954 torna a París, òbviament rehabilitada. “Per ser irreemplaçable, un mateix ha de buscar sempre ser diferent”, havia dit. És clar que es va sortir amb la seva.