“És molt arriscat dir una data, perquè les que hem anat dient no les hem pogut complir. Però l’objectiu és que Els Pastorets de l’any que ve es puguin estrenar al remodelat Claror. Per tant, haurien d’estar acabades al novembre. I si és abans, millor”. Aquestes són les prudentíssimes paraules de la consellera de Cultura, Teresa Areny, respecte al calendari de reobertura del Centre Cultural lauredià. I té raó: les obres s’han anat retardant. Primer havien d’obrir per la festa major de la parròquia, després a la tardor, més endavant a fi d’any, i ara ja ens n’anem a l’any que ve. I això, en el millor dels casos i sempre que no sorgeixin més imprevistos. La reobertura parcial va començar el setembre del 2023 per la Trapa i l’escola d’art, i al gener serà el torn, diu Areny, del vestíbul, de la biblioteca i del bar, a la planta baixa, i dels seminaris de la primera planta. Claror i Rocafort es faran esperar encara un any.

Areny no va tenir manies a assenyalar amb el dit l’anterior corporació: “Sé que les obres s’estan allargant molt, però quan aquest equip comunal va entrar ens vam trobar el que ens vam trobar, i bona part de la lentitud es deu a les decisions que van prendre els nostres antecessors. Reconstruir és, a més, molt més complex que construir de nou, i hem fet especial incidència en les mesures de seguretat. L’objectiu és que no es torni a repetir, però que si mai tornés a passar, que els danys quedin molt limitats al sector sinistrat”. Recordin que l’incendi que va arrasar el Centre Cultural es va declarar la nit del 9 de novembre del 2022, i que es van veure especialment afectades la planta baixa i la primera planta. El cost de restaurar l’equipament es va xifrar inicialment entre els 4,5 i els cinc milions d’euros, però el Comú calcula que aquesta xifra es doblarà i que s’acabarà arribant als 9 milions.

La reobertura de les instal·lacions, gradual, va començar com s’ha dit ara fa un any per les plantes -1 i -2, i la intenció és que amb l’habilitació del vestíbul es recuperi l’entrada per la plaça de la Germandat –ara s’hi accedeix pels ascensors de l’aparcament– i el Centre Cultural es converteixi a poc a poc en l’epicentre de la vida social i cultural de la parròquia.
Les noves instal·lacions s’han concebut i dissenyat amb criteris 2.0, diu Areny, “i això ho comprovarem tant a la biblioteca com als auditoris, especialment al Rocafort, que a més de presentacions i conferències podrà acollir en endavant també espectacles de petit format”.

Uns ‘Pastorets’ de carrer, corals i també (una mica) feministes

Tornen Els Pastorets lauredians, de nou en viu després de l’edició de l’any passat, un recull audiovisual de les 29 edicions anteriors. Hi ha a Sant Julià ganes de Pastorets i això es nota –diuen les directores, Núria Montes i Txell Díaz– en la resposta massiva dels veïns: un centenar llarg s’han enrolat en aquesta 31a edició, amb sis funcions (els dies 26 i 28 de desembre,  i el 4 de gener, a les 18 i a les 20 hores) i una novetat radicalment inèdita: com que no hi ha Claror, s’ha habilitat com a escenari la façana de l’antiga casa comuna. Pastorets, fures, diables i àngels –reforçats aquest any amb el debut de la Dama Blanca com a personatge– desfilaran per portes i finestres i també entre la platea, 90 butaques instal·lades just davant de l’edifici i que seran les úniques de pagament (i tranquils tots, que s’hi podrà assistir dempeus, i sense entrada). Montes i Díaz han partit, com és reglamentari, del text canònic de Folch i Torres, però l’han tunejat per retallar-lo fins als 45 minuts, la durada estàndard d’una obra de teatre de carrer, n’han repartit el protagonisme, que ja no recau de forma principalíssima en Lluquet i Farigola, i han donat més veu i més presència als personatges femenins.