Era el que ens faltava: fins i tot el gran Simenon escoltava Radio Andorra. Com a mínim, si ens hem de refiar, i no tenim per què no fer-ho, de Madame Quatre et ses enfants, que no és precisament la més coneguda de les 103 aventures protagonitzades pel comissari Maigret que va tenir l’esma d’escriure però en el qual assistim a un moment epifànic: una nit, al menjador on la senyora Quatre del títol sopa amb la parentela, Simenon presta certa atenció al receptor que domina l’habitació: “El carrilló de Westminster donava les vuit campanades. Al mateix temps, una veu dolcíssima sortia de la caixa envernissada. Tan dolça, que semblava que es dirigia a cadascú en particular. I deia: ‘Aquí, Radio Andorra...’ La sensacional descoberta la devem a Ramon Tena, maigretià devot i confés. Escrit el 1945, Madame Quatre no es va publicar fins al 1950 i dintre del recull Maigret et les petits cochons sans queue. La madame del títol s’hostatja a l’habitació número 4 d’un hotel i creu haver descobert el cos d’una dona morta pel marit. Quan torna amb la policia no hi ha ni cadàver ni marit, i Maigret s’hi camufla com a hoste per investigar. Al YouTube en trobaran el capítol 29 de la sèrie dirigida el 1999 per Philippe Bérenger, amb Bruno Cremet a la pell del comissari. Mariane Basler, per cert, és l’estupenda madame Quatre.