Una vintena de cantaires s’enrolen a la cantata participativa del concurs Maria Canals.

Un altre pas endavant per portar la lírica andosina Runer enllà: una vintena de veus del cor infantil i juvenil de la Temporada d’Òpera cantaran Gaia, una cantata interestel·lar, la cantata participativa que cada juny organitza el concurs Maria Canals al Palau de la Música Catalana i en què prenen part una vuitantena de formacions corals. Totes, de la província de Barcelona... excepte la que dirigeix Jonaina Salvador. La directora artística de la Temporada ho ha clavat avui en la presentació del tercer i últim muntatge del curs, La fille du régiment, els dies 11 i 12 de maig al Claror: hi ha moltes formes de sortir a fora: exportant un muntatge –la versió d’Il barbiere di Siviglia que ella mateixa va cantar al novembre a Verona; el premi Ars Mediterranea al millor muntatge musical que recollirà el 29 d’abril a Vilanova, i participant en un muntatge multitudinari i en un escenari de primeríssima fila com és la cantata del Maria Canals.

Així és com la Temporada d’Òpera s’ha anat convertint en referència ineludible: amb entusiasme, perseverança i un model mixt, que combina el talent local amb els professionals de fora, que Salvador està convençuda que és el bo i que a La Corte de Faraón va tenir el punt àlgid: nou dels secundaris procedien dels cors. A La fille du régiment, l’òpera còmica de Donizetti –paraules majors– amb què es clausura la quarta temporada, quatre dels secundaris també els interpretaran cantants de casa: els tenors Sergi Riba (Hortensius) i Francisco Amat (Pagès), Anabael Camañes i Daniel González, en sengles papers còmics. Els protagonistes seran quatre habituals del Claror –la soprano Maria Casado, a qui ja vam veure a Hansel i Gretel, com a Marie; el tenor Beñat Egarte i el baríton Elias Benito, que es van estrenar a la Festa Lírica, i el també baríton Guillem Forné (Caporal). S’hi estrena la mezzo catalana Anaïs Masllorens (Marquise de Berkenfield). De nou, segur que hi han caigut, sense Salvador al repartiment: la soprano continua recuperant-se de la lesió muscular que l’ha tingut apartada dels escenaris des de finals de novembre i que finalment l’ha obligat a passar pel quiròfan. El pitjor ja ha quedat enrere, diu, i estarà a punt, augura, per enrolar-se al primer muntatge de la temporada que ve. Per cert, la versió de La fille... que veurem al Claror conservarà el francès original per a les parts cantades, però els diàlegs es traduiran al català, en versió lliure de Corbacho, amb una posada en escena "diferent" a l'habitual, diu Salvador: "Un regiment més pacífic i amb unes armes més franceses del que estem acostumats a veure". Veurem, veurem.

Secundaris de banda, el cor té a La fille... un paper destacat, especialment el masculí, amb intervencions a tres i quatre veus. A la direcció musical s’hi estrena el repertorista Ricardo Estrada –pianista oficial del Francesc Viñas i del Manuel Ausensi– i a l’escènica, la mallorquina Eugenia Corbacho, referència espanyola en el seu àmbit.

Pel que fa a la temporada 2019-2020, Salvador ja treballa en una programació que oferirà per primera vegada quatre títols: els tres reglamentaris al Claror més un en format reduït a Les Fontetes, després del conveni a tres bandes firmat per Andorra Lírica –la mare de la Temporada– i els comuns de Sant Julià i la Massana. L’únic que està clar és que serà pels volts de Nadal, i que no s’hi repetirà un muntatge que ja s’hagi estrenat al Claror.