Un sobre amb la capçalera del notari Teodor Moles aparegut entre les pàgines del volum aporta indicis sobre la desaparició del document.

L’escena va tenir lloc el 5 de març al despatx del síndic a Casa de la Vall, en presència dels tècnics de Patrimoni i de la premsa, convidada a donar testimoni de la cessió a l’Arxiu Nacional del Llibre IV de les actes del Consell General per fer-lo passar pel quiròfan. A l’hora de fullejar el volum, la ministra  de Cultura, Mònica Bonell, es va topar dues vegades, dues,  amb un paper que va aparèixer entre les pàgines del document. No se’n va poder estar i el va agafar per tafanejar-hi. L’episodi hauria sigut banal en qualsevol altra circumstància. Però estem parlant d’un llibre que venia d’estar 60, 80, 100 anys en parador desconegut, i que acabava de retornar a casa de forma totalment inesperada i pelet rocambolesca, i qualsevol indici podria servir per aportar pistes sobre el moment i l’autoria del furt. Detalls decisius que, recordin, no han transcendit i que el mateix síndic, Carles Ensenyat, va renunciar a conèixer des del moment que va accedir a recuperar el llibre a canvi de mantenir l’anonimat de qui el va posseir fins al 28 de febrer.

Així que Bonell va topar amb el paperet, el va extreure del llibre, el va observar amb certa atenció uns instants i el va retornar al seu lloc. Era l’únic rastre aliè a les actes del Consell que s’hi havia conservat. I la pregunta és òbvia: què deia, el paperet? Dir, el que es diu dir, ben poca cosa. Es tracta del fragment d’un sobre amb anotacions manuscrites, paraules, xifres i operacions matemàtiques més aviat simples, tot aparentment inconnex. El típic fragment de paper que s’aprofita per prendre-hi notes i que habitualment acaba a les escombraries... o servint de punt de llibre. I no seria més que això, un humil punt de llibre, si no fos perquè va aparèixer al Llibre IV del Consell, el llibre perdut, i per l’encapçalament del sobre, que afortunadament s’ha conservat íntegre i gràcies al qual sabem que aquell sobre va pertànyer a Teodor Moles Moles, notari d’Andorra la Vella entre els anys 20 i els anys 50 del segle passat i, molt més important per al que ens ocupa, ell mateix secretari del Consell els anys 1933 i 1934, després de Josep Picart (1915-1933) i just abans de Bonaventura Riberaygua Argelich (1935-1950).

Com adverteixen els historiadors consultats, el sobre a nom del notari Moles no l’assenyala a ell com a autor del furt. És perfectament imaginable que l’hi deixés com a marcador de pàgina en alguna ocasió que consultés el document mentre va exercir, per un període excepcionalment breu, com a secretari del Consell, que se l’hi deixés oblidat i que fos algú altre qui manllevés després el llibre. Ho és. Però també podem interpretar que el notari Moles va ser l’última persona que va obrir el volum, perquè qualsevol altre que l’hagués consultat amb posterioritat molt probablement hauria topat amb el marcador, de la mateixa manera que la ministra Bonell, i hauria acabat llençant un paperot indesxifrable i aparentment anodí.

Un enigma digne de Guillem de Baskerville, el detectiu franciscà de El nom de la rosa, però que té ara un fil per on començar a estirar: el del notari Teodor Moles, activíssim al segon terç del nostre segle XX, a qui trobem donant fe pública en moments ben pintorescos com el traspàs de l’Enclau de Sant Jordi a Josep Alemany, el 1941, el lloguer de l’hotel Bonell de Soldeu, el 1946, i la Constitució de la societat Sofirad, llavor de Sud Radio, el 1951. Per no parlar del  paper destacadíssim que Iñaki Rubio li adjudica en el cas dels Gastons i que li fa merèixer un capitolet sencer de Morts, qui us ha mort?, on l’escriptor especula sobre la vida i la personalitat del nostre home. Comença així: “El Teodor Moles, fill d’una branca secundària de casa Joan Antoni d’Encamp, a qui tothom anomenava Doret per diferenciar-lo del seu pare...”