“Quina rasca, tu!” “Fot un fred que pela”. Aquestes dues, precedides només per la de “bon Sant Jordi” i similars, eren les frases més repetides en aquesta diada del llibre i la rosa de temperatures gèlides que el sol no aconseguia atemperar ni al passeig Joan Brudieu perquè bufava un vent inclement. Els llibreters venien llibres protegits amb gorres i bufandes, els passejants caminaven a pas més aviat lleugeret i buscant els punts de sol, i els autors signaven amb les mans enfundades en guants. Si més no, ho feia Jordi Nistal, autor d’un d’aquells títols ben buscats en la jornada, El front del Pallars i la vida republicana de l’Alt Urgell, mentre els companys de taula potser rumiaven per què no se’ls hauria ocorregut a ells.
“El dia ha començat fluixet, a veure si a partir de la una això s’anima”, deia allà cap al migdia Xavier Purgimon, bufant-se les mans. I si a aquelles hores feia fred, imaginem-nos quan començaven a muntar. “Sí, ho pots dir, és un dels Sant Jordi més fred en molts anys”, corroborava. Confirmava després allò que sempre pregunta la premsa en un dia com aquest: els llibres més demanats de la jornada, sí, són els pirinencs, entre els quals incloïa no sols la producció local, sinó un títol vingut de fora però que explica coses d’aquí, Tor. Foc encès, on Carles Porta torna a esprémer els morts de la muntanya maldita.
Miquel Albero –en tàndem a El Refugi ara amb Eva Múrcia, que es confessava “superemocionada” en el debut com a llibretera– aprofitava el firal per presentar la nova Barraca: més fàcil de traslladar de poble en poble. Ahir era una jornada, aprofitava, per reivindicar que els llibreters també tenen el mal costum de menjar, per això no hi ha descomptes, perquè ja prou magre és el percentatge (al voltant del 30 o 35% del preu de venda) com per reduir-lo. “I dels autors ja ni us parlem”, puntualitzava. Qui s’endú el gat a l’aigua són “les grans corporacions de distribució, però què hem de fer? Hem de passar per l’anella”.
Crític amb la jornada es mostrava el poeta-artista-pastor Arnau Orobitg, que passejava pel firal amb parella, Dasha Lavrinenko, i nadó. “De fet, podríem ni venir”, puntualitzava ella, després d’haver-se referit tots dos a aquesta “festa que qüestionem per ja molt consumista”. De fet, anunciava Orobitg, té llibre a les portes, amb coautoria amb Arnau Obiols, però precisament han decidit treure’l allunyat d’aquesta data a la qual tothom s’esforça per arribar amb novetat.
De novetats en té Albert de Gràcia: paradeta amb llibres de muntanya i excursionisme (qui ho dubtava?) que és precursora de la llibreria especialitzada que obriran al carrer Major en breu. Era el punt de trobada amb els naturalistes i muntanyencs locals, és clar. Com David Manzanera: havia portat els seus alumnes (Pla de Transició al Treball) amb una activitat pràctica; per airejar-se fora de l’aula.
Parlant d’homes de muntanyes i camins, el geògraf Carlos Guàrdia remenava per veure què s’enduia cap a casa. El llibre de Nistal li acabava semblant una bona opció (altres novetats locals ja se les havia llegit) per afegir a Tor. I si ha estat bon jan, i confiava que sí, li regalarien Història d’un piano, de Ramon Gener.
Seria tan diada la diada sense televisió? En tot cas, la periodista Judit Pujol (Pirineus TV) treballava per recollir en imatges la jornada mentre es rumiava quin s’enduria cap a casa: les opcions les tenia Tercer origen, d’Albert Villaró. N’havia sentit fragments llegits en veu alta a la presentació del catàleg de l’Associació del Llibre del Pirineu. El president, Isidre Domenjó, es congratulava novament d’aquest tancament del cercle: al Pirineu hi ha tema, hi ha autor, hi ha lectors i hi ha editorials.