Perfumeria Júlia no en concreta els motius i només confirma que tanca al novembre, després de disset anys.

Segona patacada en vuit dies: el Museu del Perfum plega. I plega ja: al novembre no obrirà, segons ha confirmat avui Perfumeries Júlia en un lacònic comunicat en què no arriba a especificar les causes que han dut a prendre aquesta dràstica decisió.  S’hi endevina, com en el cas recentíssim de la Fàbrica Reig, que el confinament i el postconfinament, amb el consegüent descens de visitants, hi hauran jugat un paper decisiu, i potser que la propietat ha decidit destinar l’espai de la primera planta del Centre Júlia on s’encabia l’equipament a usos més estrictament comercials. Però són això, pures especulacions, perquè la propietat es va limitar a dir que “després de disset anys de recorregut per la nostra història [...] amb molta tristesa ha arribat l’hora de posar fi a aquest museu”.

En qualsevol cas, i com dèiem al començament, el Museu del Perfum s’afegeix a la Fàbrica Reig, que tancarà al gener les portes de Cal Rafeló i reobrirà de forma virtual. Es tracta de dos equipaments de perfil i trajectòria similar: quasi coetanis (l’escaldenc va obrir el 2004; el lauredià, un any abans) i fruit de la iniciativa privada. El Museu del Perfum, destinat a un públic més especialitzat, s’havia mogut sempre en xifres més modestes (el 2018, el millor any, es va enfilar per sobre dels 6.400 visitants) però ocupava un nínxol tan concret que era un equipament únic, insubstituïble. I el cas és que en una setmana hem assistit estupefactes a la desaparició gairebé completa del sector museístic gestionat des de l’empresa estrictament privada. Ara mateix, tan sols sobreviu el Museu de la Miniatura d’Ordino, que gestiona Toni Zorzano i que el 2013 ja va haver de tancar el veí Museu Iconogràfic. La resta d’equipaments són tots de titularitat pública o parapública, i això només pot ser una pèssima notícia  i motiu de profunda reflexió per al ministeri de Cultura, en un moment en què el Llibre Blanc i el Pla Estratègic semblava que havien de posar les bases per rellançar el sector.

Doncs serà sense la Fàbrica Reig i sense el Museu del Perfum, on s’exposava una part molt menor de l’oceànica col·lecció de la família Remolins-Zamora: un miler de les 38.000 peces que en constitueixen el fons íntegre. Perfumeries Júlia tampoc ha especificat avui quin serà el destí final d’una col·lecció de flascons, etiquetes, motlles publicitaris i polvoreres que arrenca amb un contenidor de col egipci del segle VII abans de la nostra era i que arriba naturalment fins al segle XX, amb essències que han passat a formar part de la nostra memòria col·lectiva, des de Chanel Nº 5 fins a Joy, de Jean Patou, i Arpège, de Lanvin. L’espai sempre ha dedicat especial atenció a la peripècia d’Eduard Fornells, gravador barceloní d’origen andorrà que  va fer carrera a París i que va ser estret col·laborador del mestre vidrier René Lalique, patum dels flascons al segon terç del segle XX. Doncs Fornells és l’autor d’una de les peces estrella de la col·lecció, una ampolla de vidre setinat que reprodueix l’església de Sant Joan de Caselles i que figura al costat d’altres estàndards del fons, des del perfum Golliwogg creat el 1919 per la casa Vigny fins al flascó Le Roi Soleil dissenyat el 1945 per Dalí per a la casa Baccarat. La visita a la col·lecció, en fi, es completava amb una proposta interactiva que permetia crear un perfum personalitzat.