Si han passejat mai, i segur que sí, pel camí ral a l’altura de Santa Bàrbara, han d’haver desfilat davant d’aquesta mena de bordes que hi ha a tocar del camí, just abans d’arribar a la capella en direcció a Ordino. Dues estructures aparentment anodines que probablement els hauran passat desapercebudes però que oculten, atenció, les restes de la que va ser la més gran, la més productiva i la més longeva de les fargues de l’edat d’or de la siderúrgia andorrana. Que no va ser la Farga Rossell, contra el que pugui semblar, ni molt menys la del Madriu, extraordinària per molts motius però no per aquests. Aquests honors li corresponen a la farga Areny, que es va aixecar el 1753, en ple boom de la indústria de la transformació del ferro al nostre país, i el 1876, quan va tancar la paradeta perquè era impossible competir amb els alts forns que començaven a proliferar a Europa.

Doncs bé: Patrimoni hi ha engegat aquesta mateixa setmana una intervenció arqueològica preventiva que ha de completar l’excavació que s’hi va practicar el 2002. Els objectius d’aquesta campanya, que s’allargarà fins a la primera setmana de desembre, són excavar les restes de la carbonera, de la qual no se n’ha conservat cap estructura en superfície i que es confia exhumar sota la capa de gleba adjacent a l’edifici principal; delimitar la zona del pati, sota una capa de ciment que s’ha hagut d’aixecar, amb l’esperança d’exhumar-hi les restes de la casa del factor, l’encarregat de l’explotació; i en aquest mateix espai, el forn de grillatge, on es feia un primer tractament del mineral de ferro, que el 2002 va quedar a mitges i que ara es pretén excavar en extensió.
És precisament al racó que toca al mur del recinte on s’espera trobar la casa del factor per on ha començat la intervenció. Justament ahir en començaven a aflorar uns fonaments que l’arqueòleg Abel Fortó creu que podrien correspondre a les restes de l’estructura: “Però en l’estat molt incipient encara de l’excavació hem de ser molt prudents”. Li seguirà la carbonera, on s’emmagatzemava el carbó necessari per fer treballar el baix forn on es reduïa el mineral de ferro. Com ja s’ha dit, en el millor dels casos només n’hauran quedat els fonaments.

Tot això ja es veurà. El més sorprenent de tot probablement sigui que ha arribat fins a nosaltres l’edifici pròpiament industrial del complex, l’espai on s’ubicaven el mall i el martinet. Molt modificada, és cert, perquè després que la farga apagués el forn, el 1876, les instal·lacions es van reconvertir entre finals del XIX i principis del XX en una serradora que va estar operativa com a mínim al primer terç del segle passat. Naturalment, no n’ha quedat ni rastre ni del mall ni del martinet. Tampoc del baix forn. Encara menys del botàs, el dipòsit de l’aigua que movia la roda hidràulica: es va destruir, sembla, als anys 90, en una de les moltes reformes que ha experimentat el complex. Sí que s’ha conservat in situ la roda i el canal de desguàs que derivava cap al riu l’aigua. O millor dit, una roda, amb tota probabilitat la que es va instal·lar en temps de la serradora, metàl·lica i més petita. La de la farga, de fusta i de dimensions més considerables, també ha desaparegut.

La pregunta és òbvia, sobretot tenint en compte que la parcel·la es troba en sòl urbà consolidat, la farga Areny no figura a l’inventari de Patrimoni i la propietat podria arribar a construir-hi, si així ho decideix, una vegada conclosa la preceptiva intervenció preventiva: l’objectiu de la campanya és excavar i documentar el que queda de la farga Areny, insisteixen des del ministeri, “perquè de moment no sabem ni el que tenim”. La propietat, disposada des del primer moment a col·laborar, ja va fer vint anys enrere un primer intent. Finalment es va quedar al calaix. Sembla que ara té alguna intenció de vendre, i segons fonts del ministeri, podria ser una opció que les dues administracions –Comú i Govern– es posessin d’acord per adquirir la parcel·la. Veurem què passa si hi acaba apareixent un tresor siderúrgic. Però de moment, i fins que conclogui la campanya, qualsevol especulació és prematura. Abans de Nadal sortirem de dubtes. Mentrestant, aprofitin per acostar-s’hi: no passa gaire sovint que puguem veure a la intempèrie els budells d’una farga del XIX.