Aquest és, exactament, el retaule pel qual “vuy, als 13 de genr 1639, à pagat Michel Adelach al pintor que pinte lo altar de Sant Martí, vint y nou reals, dic 2 lliures, 18 sous”. Un document conservat al Llibre de Santa Maria de Meryxel que va estar a punt, a punt, de canviar la història de l’art barroc andorrà. Riera i Simó proposava identificar “el pintor que pinte lo altar de Sant Martí” –ni més ni menys que el Mestre d’Ansalonga, una de les patums del nostre art modern– amb un tal Jeronium de Heredia, també pintor, que aquell mateix 1639 havia actuat a Canillo com a testimoni en el contracte de construcció d’una borda. Era una coincidència molt suculenta, massa i tot, que permetia posar nom i cognom al fins aleshores anònim Mestre d’Ansalonga. Els aurtors de L’art de l’època moderna a Andorra van estar a punt de picar, però finalment van descartar la hipòtesi, “massa feble”. En qualsevol cas, el retaule de Sant Martí serà el pròxim inquilí del servei de Patrimoni, que té previst restaurar-lo aquest curs. El que queda clar és que la peça, tallada a principis del XVII i policromada el 1639, forma part de l’abundant obra que el Mestre d’Ansalonga va deixar per aquí dalt, al costat dels retaules de Sant Esteve (Bixessarri), Sant Pere (Aixirivall) i Sant Martí (la Cortinada).