“Economia solar romànica”. Podria ser, com a hipòtesi, la premisa sota la qual es va edificar Sant Serni de Tavèrnoles. La idea –molt a les beceroles–  i els estudis que podrien sustentar-la, tot i que inconclusos, formen part del llegat del mestre Joan Vàzquez. El treball ha pres forma de la mà de Susanna Rodríguez Peralta, antropòloga, i compta amb el suport de la Societat Catalana de Gnomònica (la ciència  encarregada d’elaborar teories i reunir coneixements sobre la divisió de l’arc diürn o trajectòria del Sol sobre l’horitzó). Però, insisteix Rodríguez Peralta, “en Joan només va fer l’observació del solstici d’hivern 2021 i l’equinocci de primavera 2022 i no podem saber si hagués constatat o no les observacions inicials, o si finalment les hagués modificat”.

Però per què Tavèrnoles? “L’espurna va néixer fa uns anys. Aleshores, arran de les sortides que fèiem per documentar esglésies romàniques del Pirineu amb l’interès de trobar patrons solars en el seu disseny constructiu, en Joan va fer un esquema de les esglésies d’Andorra que volia estudiar, l’època de l’any a la qual anar, etcètera”, recorda  Rodríguez Peralta. Així, vam començar amb l’observació del migdia solar de Sant Miquel d’Engolasters.  “Tavèrnoles estava al costat de casa i era molt especial. De tant pujar i baixar d’Andorra, se’ns va despertar la curiositat per conèixer el monestir que sempre vèiem en passar per Anserall. I així, atrets per conèixer què ens tenia per revelar, vam arribar al monestir els dies del solstici d’hivern de 2021, després del migdia solar”. 

Les muntanyes que l’envolten
Les muntanyes que envolten Tavèrnoles “tenen la peculiaritat de ser més altes en la sortida del Sol al solstici d’estiu i anar disminuint altura en el moment de la seva sortida en els equinoccis fins a arribar al solstici d’hivern, cap a on està orientat 15 graus sud-est, on les muntanyes tenen l’altura més baixa”. Això podria haver determinat la peculiar orientació del monestir (justament a l’inrevés que, per exemple, la veïna catedral de Santa Maria). “Aquest paisatge condiciona les hores de llum que té el monestir i potser, un dels possibles motius de la seva orientació al moment del seu disseny”, proposen Vàzquez i Rodríguez Peralta. “Amb un absis orientat a l’oest i constel·lat de finestres, el monestir rebria més llum a les postes que amb un absis orientat a llevant, on les muntanyes són més altes i la llum del matí entraria durant molt poca estona, especialment en el solstici d’hivern”.

Vàzquez “va observar que si haguessin posat l’absis del monestir orientat a l’est, com les muntanyes orientals són més altes que les muntanyes de ponent, el Sol trigaria més en il·luminar l’absis al matí. El Sol que més escalfa és el de migdia i la tarda. Al matí el Sol ha de guanyar el fred de la nit”. Sembla clar que els dissenyadors del monestir de Tavèrnoles fa ara més de mil anys, ho van tenir clar. “Així, al solstici d’hivern el monestir té 6.45 hores de Sol directe, als equinoccis 8.40 hores i al solstici d’estiu unes 11.50 hores, menys hores de Sol que a la catedral de la Seu, fet lògic a causa de la localització de cada construcció respecte a l’orografia que l’envolta”.

Una de les preguntes que es feia en Joan Vàzquez és si podria una de les espitlleres de la torre N-O haver estat una guaita a la polar. “En les primeres observacions en Joan detectà una de les espitlles de la torre, orientada a la polar, així com altres finestres”, apunta Rodríguez Peralta. No obstant això, “queda molt per estudiar”, conclou.