Els frescos de Sant Esteve, al juny i a l’Espai Columba

Bonell confia a reunir els 2,7 milions sense haver de recórrer a endeutament.

Sis mesos, sis, és el termini que es van donar el Govern i els germans Bosch propietaris dels frescos de Sant Esteve, per executar el compromís de compra del conjunt mural. Això era el 27 de febrer. Cinc setmanes després, l’operació sembla encarrilada: la ministra de Cultura, Mònica Bonell, confia a poder entrar a tràmit el projecte de llei de crèdit extraordinari a finals de mes i aprovar-lo al maig, perquè les dues pintures puguin tornar definitivament a casa al juny. Aquest és el calendari optimista, i per complir-lo caldrà anar superant pantalles: la primera de totes, el finançament, perquè els frescos estan valorats en 2,7 milions d’euros. Cultura ha trucat a la porta de cada departament al darrere de projectes ja pressupostat i que no s’hagin d’executar o que s’executin finalment per menys diners dels inicialment previstos amb l’objectiu de no haver-se d’endeutar per adquirir les dues peces. I de moment, diu, sembla que se’n sortiran. 

Aquest malabarisme financer hauria de servir per aplanar el camí perquè els altres grups parlamentaris donin el  preceptiu vistiplau a l’operació: “Pels contactes que hem tingut, sembla que tots estan d’acord que es tracta d’un assumpte d’Estat i que hi haurà consens. Tots, excepte Andorra Endavant, que no s’ha posicionat ni a favor ni en contra”. Si es compleixen les expectatives de la ministra i no es presenten esmenes, el projecte de llei es tramitaria per la via ràpida i podria aprovar-se al maig. Per això, i en paral·lel, Cultura ha estat en contacte amb la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya, de qui dependrà l’autorització final, tot i que la Generalitat ja n’ha estat informada i també hi ha donat el sí.

La tercera i última pota de l’operació serà el destí final dels frescos. I en aquest punt no hi haurà sorpreses. Tot i que al febrer, quan es va fer públic l’acord, ni Bonell ni el cap de Govern, Xavier Espot, van voler concretar la ubicació definitiva dels frescos, semblava aleshores evident que l’únic viable seria l’Espai Columba, on des del març del 2019 s’exposen els frescos de Santa Coloma. Depenia de l’aval dels tècnics, i sembla que ha sigut així: “Calia verificar que les condicions de conservació eren les òptimes, i garantir-hi l’accés a tothom. I l’Espai Columba és ara mateix la ubicació ideal”. Serà també la definitiva, adverteix, fins que no s’erigeixi el Museu Nacional, “on s’hauria de reunir i exposar tota la col·lecció del romànic”. Recordin, però, que el Comú de la capital ha posat a la nevera el solar de l’antic aparcament del COEX on el Govern i l’antiga corporació havien acordat aixecar-lo, i que el Museu ha tornat per tant i de moment als llimbs on acostuma.

Penjats a la paret
La novetat és que, a diferència dels frescos de Santa Coloma, conservats en una estructura metàl·lica que reprodueix la volta de canó original de l’absis del temple, els frescos de Sant Esteve són plans. S’exposaran per tant penjats –recordin, per fer-se’n una idea, els frescos de la sala dels Passos Perduts de Casa de la Vall– i amb tota probabilitat a l’espai central de la sala, que actualment ocupa el panell de pantalles on es va projectar al febrer una còpia de les pintures.

Les peces que tornaran, en fi, són dos dels quatre fragments que decoraven originàriament l’absis de Sant Esteve, datats als dos primers decennis del segle XIII i atribuïts, és clar, a l’anònim Mestre de Santa Coloma. Es tracta de El bes de Judes, que fa 242 centímetres d’ample per 203 d’alçada, i de La flagel·lació de Crist (165 per 203 centímetres). Van ser arrencats el 1926 pel restaurador italià Arturo Cividini i per ordre de l’antiquari barceloní juntament amb les altres dues escenes que completaven el cicle: el Lavatori de Crist, avui a la sala Várez Fisa del Prado, i La coronació d’espines, també conegut com Els improperis, conservat des del 1934 al MNAC de Barcelona. El bes i La flagel·lació van passar immediatament després de ser arrencades a la col·lecció de l’empresari i col·leccionista català Ròmul Bosch. I fins ara.

Recordin que el 2009, en l’últim Executiu liberal, hi va haver un primer intent d’adquirir les dues pintures, aleshores per 3,9 milions d’euros, i que l’operació es va encallar precisament al tràmit parlamentari. L’any següent, l’efímer Govern socialdemòcrata ho va tornar a intentar amb una oferta substancialment més baixa, 1,9 milions. Els Bosch van dir que no. I fins avui.