A poc a poc, els frescos de Sant Esteve es van acostant a la frontera del Runer. L’última etapa va ser el crèdit extraordinari que el Consell General va aprovar el 29 de maig, amb el suport de tots els grups parlamentaris tret d’Andorra Endavant. I el següent serà l’autorització de la Junta de qualificació, valoració i exportació de béns del patrimoni històric espanyol, que és l’encarregada de validar la sortida de béns protegits com és el cas del conjunt mural de Sant Esteve. Un tràmit burocràtic ineludible que tindrà lloc el 19 de juny. Serà amb el vistiplau del Govern espanyol que el ministeri posarà en marxà definitivament l’operació Tornada, fixant la data en què s’executarà davant notari l’opció de compra que es va firmar al febrer i també la del retorn físic dels frescos.
La ministra, Mònica Bonell, encara creu possible complir el calendari previst. Sempre ha augurat que el conjunt romànic arribarà a casa entre finals de juny i principis de juliol: “Estem dintre dels marges que ens havíem marcat, però no ho podrem activar i concretar fins que passem per la Junta. L’endemà mateix ens posarem en marxa perquè la logística és complexa: els frescos hauran de viatjar en unes condicions de temperatura i seguretat molt concretes i això no es pot improvisar”. Abans del tràmit de la Junta, la mateixa Bonell es reunirà el 14 de juny a Barcelona amb el seu homòleg espanyol, Ernest Urtasun, “perquè la major part de les gestions, tant polítiques com tècniques, les hem dut a terme fins ara amb la Generalitat”, i dos dies abans, personal de l’ambaixada a Madrid entregarà la documentació requerida per validar l’exportació.
Així que en menys d’un mes, si es compleixen les previsions, podrem contemplar els frescos de Sant Esteve a l’Espai Columba, que serà l’espai on s’exposaran fins que el Museu Nacional no sigui una realitat... si és que aquest moment arriba algun dia. Les peces que tornaran són, en fi dos dels quatre fragments que decoraven originalment l’absis de l’arxiprestal, datats als primers decennis del segle XIII o atribuïts al Mestre de Santa Coloma. Es tracta de El bes de Judes, que fa 242 centímetres d’ample per 203 d’alçada, i de La flagel·lació de Crist, que en fa 165 per 203. Tots dos van ser arrencats el 1926 pel restaurador italià Arturo Cividini i per ordre de l’antiquari barceloní Josep Bardolet, juntament amb les altres dues peces que completaven el cicle: el Lavatori de Crist, avui a la sala Várez Fisa del Prado, i La coronació d’espines, també conegut com Els improperis, conservades del 1934 al MNAC.
El bes i La flagel·lació van passar immediatament després de ser arrencades a mans del col·leccionista català Ròmul Bosch, i són els seus descendents, els germans Juan i Enriqueta, els que han tancat l’acord amb el Govern per un preu global de 2,7 milions d’euros, més els 137.000 que s’embutxacarà l’Estat espanyol en concepte d’impost de transmissions patrimonials.