El Comú transforma l’antic escorxador en espai per als creadors que “revitalitzarà” Fiter i Rossell.

La història d’un poble, d’una ciutat i d’un país són també els petits detalls, les anècdotes, els espais discrets i humils que sovint ni veiem però on transcorre la vida dels veïns: “La vida és el que passa mentre estàs ocupat fent altres coses”, deia un tal John. John Lennon. Doncs bé, l’antic Escorxador d’Escaldes és un d’aquests racons mig oblidats però que va tenir un paper secundari si es vol, lluny dels focus i del glamur, però essencial per a la vida quotidiana dels escaldencs a la segona meitat del segle XX. Per això sorprèn que en la inauguració ahir del remodelat espai ningú no s’hagués entretingut a gratar una mica sota la superfície i a investigar quatre dades bàsiques, elementals: quins anys va estar de servei, l’escorxador?

La memòria oral dels presents al concert inaugural que va protagonitzar Kic Barroc es remunta als anys 70, que sembla que és quan van tancar les instal·lacions. Més cap aquí, posem que al decenni següent, l’esbart Santa Anna el va aprofitar com a sala d’assajos, fins que a principis dels 2000 es va mudar al flamant pavelló del Prat Gran. Des d’aleshores i fins fa uns mesos va servir com a magatzem de la brigada d’electricistes del Comú. I en endavant prestarà servei com a espai de creació.

Una iniciativa d’altra banda estupenda, que el Comú tenia entre cella i cella des de principis de mandat i que va estar a punt de frustar-se quan Gili va oferir la parcel·la al Govern per aixecar-hi pisos socials. El solar no va convèncer l’Executiu i el Comú va tornar al novembre a la idea inicial: l’espai de creació. Es tracta, diu Gili, “de revitalitzar Fiter i Rossell, on també s’ha d’invertir i on també han de passar coses, i aquesta zona del Pessebre, on aviat hi haurà més vida amb els serveis previstos als baixos dels pisos socials que s’aixecaran ben a prop”. 

La intervenció ha sigut gairebé cosmètica: s’ha renovat la teulada, s’ha retirat el terra de parquet de l’antiga sala d’assajos de l’esbart, així com antics equips de refrigeració que podien comportar algun perill, i s’ha rehabilitat l’accés i la sala principal, probablement on s’esquarterava els animals. També s’han reformat els serveis i en un futur està previst rehabilitar el soterrani i la primera planta, per ubicar-hi despatxos i tallers.

I ara, què?

Però de moment el que hi ha és una gran sala d’uns 200 metres quadrats que el Comú vol obrir a totes les disciplines –artistes plàstics, músics, ballarins– però amb un aire més informal, més underground que el CAEE, per entendre’ns. Gili posava ahir com a exemple els lofts novaiorquesos reconvertits en estudis d’artistes contemporanis. Exemples més pròxims i igualment industrials són la Nau Ivanow, l’Hangar i Fabra i Coats, a Barcelona. Escaldes va estar a punt de tenir-ne un: la fàbrica de llanes, la zona 0 de la biennal de L’Andart del 2017. L’anterior Comú ho va intentar però aquell formidable projecte es va quedar finalment al calaix.

L’Escorxador és potser més realista, més viable. Ara només cal omplir-lo de vida i de sentit. La setmana que ve hi desfilarà una de les propostes de la fira Andorra Crea, la intenció del Comú és que serveixi com a incubadora d’iniciatives ciutadanes vinculades a la creació, però el cert és que més enllà no hi ha encara un programa tancat. S’anirà tancant, diu Gili, a mesura que els artistes locals el coneguin, el facin seu i formulin propostes “interessants per als veïns”.
La idea és bona i no ens posarem ara llepafils, però s’hauria agraït una mica menys de pressa i una mica més de concreció per tenir clar exactament qui hi podrà accedir, com i per fer-hi què. Que no semblés que s’ha obert a corre-cuita i per arribar a temps de les comunals.