El Govern s’escuda en el període electoral per haver incomplert el termini, que expirava segons el text a l’abril.

És la història de sempre: el legislador tira pel dret, elabora una llei amb terminis impossibles de complir i quan es constata la quimera, ràpid a buscar excuses. El cas flagrant, històric, és el de la llei del Patrimoni del 2003, que donava dos anys de marge perquè el ministeri elaborés (i aprovés) la setantena d’entorns de protecció dels nostres monuments. Dos decennis després, amb prou feines n’hi ha una dotzena de vigents.

L’Estatut de l’artista ho té per tant difícil per batre aquest rècord, però tampoc ha sigut un exemple de previsió. El text establia un termini de tres mesos, tres, per constituir la Comissió de seguiment, que entre les funcions principals tindrà la d’acreditar que un artista compleix els requisits legalment establerts per accedir al registre. Per dir-ho clarament: serà l’entitat que expedirà carnets d’artista. I no és una qüestió menor ni cosmètica, perquè seran els artistes registrats els que tindran accés a la bateria de mesures que preveu l’Estatut per estimular i protegir el gremi. Assenyaladament, una cotització reduïda i un règim especial que compensi els efectes de la intermitència de l’activitat artística, i prestacions associades de paternitat i maternitat, incapacitat temporal i malaltia comuna. Doncs bé: han passat nou mesos i no existeixen encara ni la comissió ni molt menys el registre. L’excusa del ministeri és doble: d’una banda, que la Comissió no es pot constituir “sense establir-ne reglamentàriament l’organització, el funcionament i la periodicitat”. En resum: que no hi haurà comissió fins que no s’elabori el reglament que en detallarà el contingut. Òbviament, això ja ho sabia, el legislador, quan va aprovar l’Estatut al gener. Però si l’Executiu no ha pogut complir el termini no és per imprevisió, deixadesa o falta de recursos, sinó pel “període electoral” i pels “canvis en el Govern”, com si el legislador ignorés al gener, quan va aprovar la norma, que les generals eren imminents.

En resposta a la pregunta escrita del Grup parlamentari socialdemòcrata, Cultura assegura que el reglament es troba “en les darreres fases de redacció”, i si no hi ha contratemps, l’objectiu és que el nomenament dels membres de la comissió –representants dels ministeris d’Economia, Finances i Treball, així com de la CASS i de la Sdadv– es concreti “abans de finalitzar l’any”. Immediatament després d’aprovat el reglament i constituïda la comissió s’activarà el registre d’artistes, que ja està enllestit, diu Cultura, i que també es presentarà en públic abans de fi d’any. Val a dir que en el cas del registre el text era una mica més realista i li donava a l’Executiu dotze mesos de termini per articular-lo.
Pel que fa a la cotització reduïda i el règim especial a la CASS, dues de les claus de l’Estatut, el ministeri ha encarregat un “primer estudi” que estarà disponible, diu, a principis de l’any que ve, i encara és més vaga la referència a als mecanismes per facilitar la importació i l’exportació d’obres i material artístic que estableix el text a les disposicions finals: segons la resposta, Cultura, Finances i Duanes “treballen conjuntament per oferir-hi solucions”.

Així que entre finals d’any i principis del que ve començarem a veure el desplegament de l’Estatut. Amb uns mesos de retard respecte del que diu el text, però considerablement abans del que vaticinaven setmanes enrere fonts del ministeri, que no ho veien abans de setembre del 2024. Una mica sí que hi hem guanyat.