Un llac al costat de l’antiga duana francesa del Pas de la Casa on posen aquests simpàtics soldats alemanys, posem que a principis del 1944? La plaça Benlloch, quan l’agost del 1933 van arribar els gendarmes de Baulard, amb aquests edificis a mà dreta, que no són el Quart que a l’època senyorejava la plaça, per no parlar de la casa Guillemó, raríssima? Aquestes àmplies avingudes que es creuen davant de la Rotonda, com si fóssim en algun lloc als suburbis d’una gran ciutat? Doncs sí i no. Són el resultat de passar fotografies originals pel sedàs de Generative  Fill, l’últim crit d’intel·ligència artificial aplicada a la imatge, fàcilment accessible –només cal estar abonat al servei d’Adoble Photoshop– i una eina utilíssima, diu el fotògraf del Bondia, Facundo Santana, per a feines rutinàries que fins ara podien robar-te hores de temps, des de retocar una foto antiga –treure-li taques, reconstruir estrips– a eliminar personatges indesitjats en la foto d’una boda –un convidat amb una copa extra, o que esguerra l’escena idíl·lica posant al costat dels nuvis– o afegir elements per completar l’escena –vull uns ocellets que volin pel cel blau d’aquest matí de juliol, i ale hop.

Aquesta és la part bona de l’invent, “que ens facilitarà la vida com qualsevol altra eina d’edició perquè ens estalvia temps que podem dedicar a altres feines més creatives”. Una altra cosa, adverteix, són els riscos que comporta, com tantes altres tecnologies acabades de sortir del forn i que no saben cap on ens poden conduir. “Generative Fill opera a partir d’una imatge donada, i busca als bancs de dades els patrons, objectes, colors, formes, contextos i estructures que s’avenen amb la imatge donada i les completa amb una imatge de nova creació que combina de manera més o menys natural i coherent amb l’original”.

El nostre Facundo es va fer la pregunta lògica: què passarà si li demano a Generative Fill que em completi aquestes perspectives tan nostrades? El resultat, com poden comprovar aquí dalt, és sorprenent, tot i que no enganyaria mai un ull entrenat o com a mínim familiaritzat amb els paisatges que els proposem. Però què passaria, es demana el fotògraf, si qui observa aquestes fotografies no té la referència espacial o històrica del Pas de la Casa als anys 40, de la plaça Benlloch als anys 30, i de la Rotonda als 50? “Molt probablement, ens creuríem que realment hi havia un llac davant de l’antiga duana francesa, i que la Rotonda estava envoltada d’aquestes baluernes” Això, d’un costat. De l’altra, diu, “pensa que aquesta tecnologia tot just ara comença a estar a disposició de l’usuari general. A poc a poc s’anirà perfeccionant, perquè a més té la capacitat d’aprendre, i els resultats seran molt més convincents. Avui encara et pot omplir un entorn amb figures molt esquematitzades o amb errors de proporcions que de seguida delaten el seu origen artificial. Però pots estar segur que amb el temps això millorarà i no trigarem gaire a veure fotos generades per IA indistingibles d’una de real”. I ho compara amb el pànic que Orson Welles als anys 30 va causar l’emissió radiofònica de La guerra dels mons: “Imagina’t una fotografia de Trump mort a l’atemptat de l’altre dia generada per una eina com aquesta. Quina podria haver sigut la reacció dels seus seguidors?”

Per no parlar de l’autoria: quin és el crèdit que cal posar en una imatge retocada per Generativa Fill? La millor manera de saber-ho, és clar, és consultar-ho a Chat GPT: “Cal citar l’eina utilitzada [en aquest cas, Adobe Photoshop i a continuació, l’autor de la foto original”. En fi.