La ministra de Cultura, Mònoca Bonell, està legítimament satisfeta d’haver pogut reunir els 2,9 milions d’euros que constitueixen el preu total dels frescos de Sant Esteve sense haver hagut d’incrementar en un sol euro l’endeutament del Govern. Com ha sigut possible el miracle? Anant a trucar a la porta dels diferents departaments de l’Executiu al darrere de partides que no s’han executat o que s’executaran per menys diners dels inicialment previstos. Euro a euro, fins a arribar a 2.877.500 finals: els 2,75 milions pactats amb els Bosch, la família propietària dels frescos, més els 137.500 euros que caldrà abonar a l’Estat espanyol en concepte d’impost de transmissions patrimonials.

La part del lleó d’aquesta quantitat, 1.041.279 euros, procedeixen dels 22,5 milions que Andorra Telecom va aportar el 2023 a les arques públiques en concepte de dividends. Li segueixen en ordre d’importància els 946.220 euros aportats pel ministeri de Territori i Urbanisme i procedents de la partida inicialment reservada a la rehabilitació de l’hotel Casamanya d’Ordino, que d’altra banda hauria d’estar enllestida el 2025 i que requerirà una inversió aproximada de 4,3 milions. Territori i Urbanisme hi afegirà 200.000 euros més procedents d’altres partides, una altra bossa considerable de 500.000 euros s’ha recollit d’aplicacions informàtiques, i Andorra Turisme aportarà 100.000 euros més, la mateixa quantitat que es retirarà de diferents partides destinades a conservació i millora d’edificis.

Al maig, al Consell
Aquests 2,9 milions són la suma del crèdit extraordinari que el Govern demanarà al Consell General aquest mes de maig, en algun dels dies que ja s’han reservat per a sessió parlamentària. Podria ser el 9 de maig, vist que divendres va entrar el projecte de llei a tràmit parlamentari i sempre que els grups parlamentaris no introdueixin esmenes, o a la del 30 de maig. És clar que entremig la junta de presidents podria habilitar algun altre dia per votar el crèdit. L’objectiu en qualsevol cas és que els dos frescos de Sant Esteve –La Flagel·lació i El bes de Judes– tornin al juny a casa i s’exposin immediatament a la sala noble de l’Espai Columba, al costat dels frescos de Santa Coloma.

L’un i l’altre, en fi formen part del cicle de La Passió de l’arxiprestal de Sant Esteve, obra cabdal del Mestre d’Andorra datada als dos primers decennis del segle XIII. El cicle sencer el completaven altres dues escenes, El lavatori de Crist, avui al Prado, i La coronació d’espines o Els improperis, conservat des del 1934 al MNAC. La decoració de l’absis  romànic de Sant Esteve es completava amb la reglamentària Maiestas Domini, avui desapareguda, i el Tetramorf amb els símbols dels quatre evangelistes, dels quals només s’ha conservat fragmentàriament el brau de Sant Lluc, també al MNAC.