Van ser necessaris aquella trentena d’elefants i aquell èpic trajecte d’Anníbal buscant per on travessar els Pirineus perquè l’Urgellet (i de pas les valls d’Andorra i els seus dubtosos andosins) entrés a la història. De la mà, és clar, de Polibi. Més o menys això venia a exposar Quim Valera, que ahir al vespre presentava llibre, L’antic país antic (Anem Editors) a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, a la Seu. “De retruc, entrem a la història antiga, amb aquesta proesa d’Anníbal”, exposava. Si el relat comença per aquell esclau grec convertit en el primer i potser més gran historiador, al llibre Valera ha fet “parlar tots els autors que ha pogut trobar”. Tot i així, ha de reconèixer, el terreny per on circula el coneixement de la fundació de la Seu, de l’arribada de la romanització a les valls pirinenques, és encara molt poc ferm. Es van posant peces –el seu llibre, com recordava Albert Villaró, presentador de l’acte, posa negre sobre blanc tot el coneixement existent a hores d’ara– però queda molt per fer. “A l’Urgellet falten moltes, moltes, excavacions arqueològiques”, insistia Valera. Igual que cal, hi afegia, sumar l’esforç de tantes disciplines com sigui possible, de la historiografia a la toponímia.
Sobre l’inici del trajecte s’esplaiava Villaró: la seva tossuderia (no exempta de sort) va fer possibles les primeríssimes excavacions, seguint criteris científics, a la Seu, allà pels inicis de la dècada dels noranta. Un parell de tombes, les restes d’una vil·la, alguns indicis i ja es va albirar “que potser l’origen de la ciutat era romà”.