Si han desfilat últimament per la seu encampadana del ministeri de Cultura, a l’hotel Rosaleda, s’hauran topat amb el caramelet gegant de Laurence Jenkell customitzat amb la bandera andorrana. Una notícia òptima, perquè li havíem perdut la pista el setembre del 2020, quan ArtalRoc va tancar la paradeta. És probable que no se’n recordin perquè ara ens retrotraurem al 2017, i ja saben que tot el que va succeir abans de la pandèmia sembla que fos al plistocènic. El caramel de Jenkell, en realitat una escultura de plexiglàs que fa, peanya inclosa, 2,5 metres d’alçada, va ser un encàrrec que el ministeri li va fer a l’artista francesa amb ocasió de l’exposició que el 2017 li va consagrar a ArtalRoc i a Vivand, on es van repartir una quinzena de bonbon drapeaux, així en deia ella. Allò semblava l’ONU. Un encàrrec de 15.000 euros que la ministra del moment va justificar per l’oportunitat que se’ls havia presentat d’adquirir a preu de ganga una peça que al mercat hauria sortit per uns mòdics 60.000 euros. No tenien una idea clara d’on col·locar-la, i al final la van deixar a Escaldes fins que el Comú va desnonar el ministeri. Devia acabar al magatzem, fins que algú va tenir la feliç ocurrència de treure-li una mica de partit. Millor al Rosaleda que amagada.

El darling de Jenkell es pot considerar afortunada. No sembla que puguem dir el mateix de Nen amb peix. Sí, home, el delicat bronze de Francesc Viladomat que Josep Maria Ubach s’ha escarrassat sense cap èxit perquè el Comú li trobés una ubicació digna. Estem parlant d’una peça del 1960 que havia coronat la font que històricament hi havia a la plaça. En alguna reurbanització de l’espai la font en va desaparèixer però el bronze s’hi va quedar. Però cada vegada més arraconat. La terrassa XXL d’un concorregut restaurant l’ha acabat d’invisibilitzar i és molt probable que molts lectors no s’hi hagin fixat mai. No és culpa seva. L’anterior corporació va tenir alguna intenció de buscar-li un racó amb bones vistes. Va ser després de reubicar al Parc Central la Maria Carmen, també de Viladomat, que es floria a la rotonda de Tobira. L’actual encara no ha donat senyals de vida.

Més incert encara és el destí de les dues escultures de la plaça del Poble, des de dilluns i durant els pròxims set mesos en obres. L’homenatge a l’emigrant, un bolet que algú va decidir un dia plantar davant dels ascensors, que cap equip comunal s’ha atrevit mai a retirar i que grinyola com una porta del XIX, no sembla córrer perill imminent. Una l’atra cosa és l’Homenatge als castellers, de l’escultor català Antoni Llena i que el Comú anterior va adquirir el 2022 per 75.000 euros i amb motiu del 55è aniversari de l’agermanament amb la ciutat de Valls. Ja era discutible el racó on la van castigar, al costat del camp de petanca de la plaça Vinyes. Com si no estiguessin del tot convençuts de l’obra, uns fils de ferro que s’enfilen gràcilment cap al cel en el que vol ser una al·legoria dels castells i que sembla l’esbós de la germana gran  del mateix escultor i de títol idèntic que des del 2012 hi ha a la plaça de Sant Miquel, al barri gòtic de Barcelona. Doncs bé: amb l’inici de les obres s’ha quedat al seu racó, ara també rere la barana que tanca el recinte. Veurem quin destí li reserva el Comú. Però com a mínim, que s’avingui amb la inversió que s’hi va fer. Que no sembli que fa nosa, com el Nen del peix.