La cita és el 28 i el 29 d’agost a les Fontetes. Amb Macbteth, paraules majors perquè estem parlant d’una de les grans obres no ja de Shakespeare, sinó de tot el teatre occidental. I és per aquest mateix motiu perquè Joel Pla, Joan Hernández i Mònica Vega, va triar aquest text per a l’estrena de la Jocand i la Jo Dansa –les companyies joves de l’Escena Nacional– enun muntatge conjunt: “Volíem començar amb un projecte potent, que tinguéssim on agafar-nos en cas de dubte, i Macbeth és en aquest sentit insuperable: toca moltes tecles, amb especial èmfasi en l’ambició, la traïció, la culpa i el remordiment, i el material és tan bo que ens hi hauríem de fer molt, però molt, perquè el resultat fos dolent”.
Ho diu Hernández, codirector des d’aquest curs de la Jocand, que firma la dramatúrgia i que codirigirà l’espetacle junit amb Mònica Vega, que aquesta temporada sha quedat sola al capdavant de la Jo Dansa: “Juguem a més amb l’avantatge que tot i ser un clàssic com una casa de pagès, Macbeth ha passat a formar part de la cultura popular. En recordo un cameo en cert capítol dels Simpson, i com em va recordar el Joel, al Borís I, el primer muntagge de l’ENA, hi havia una escena, la de les bruixes, que s’hi inspirava obertament”.
La gràcia d’aquest Macbeth eminentment jove serà com és obvi la barreja de teatre i dansa. Era una de les apostes (arriscades) del nou rumb de l’ENA, que aquest curs ha renovat les direccons de la Jocand i de la Jo Dansa: “Buscàvem a manera de vincular les dues formacions en un projecte conjunt. Té tot el sentit del mon, sobretot en un moment com l’actual en què la tendència en el mon de l’escena és hibridar disciplines i llenguatges. Pensem que pot ser una manera d’atreure el públic jove, que és un dels objectius fundacionals de la Jocand i també de la Jo Dansa”. Ho diu en aquest cas el director artístic de l’ENA, Alfons Casal, i h remata Vega: “Tot i ser diferents llenguatges, teatre i dansa consisteixen essencialment en el mateix, sortir a l’escenari a actuar, i és molt enriquidor per als joves intèrprets traspassar fronteres, que els actors s’atreveixin a ballar, i els ballarins, a actuar”.
Veurem com s’articulen aquestes bones intencions. El que està clar és que en aquest Macbeth hi haurà text i hi haurà dansa, que serà una obra eminentment coral en què en rares ocasons hi haurà un sol intèrpret a l’escenari, i que alguns dels personatges –Lady Macbeth, per exemple–els interrpretarà més d’una actriu. Es mantindrà a ubicació espacial i temporal a l’Escòcia del segle XII on transcorren històricament els fets, “però ens permetrem les llicències que calgui i jugarem  amb el llenguatge que ens interessi”.
I la quinzena d’integrants de les noves promocions de la Jocand i de la Jo Dansa encantats naturalment amb l’experiment: “Projectes com aquest serveixen per reivindicar d’una banda les arts escèniques del país, i de l’altra demostren que els joves també estem interessats en la cultura, que en volem ser consumidors i també protagonistes”, diu la Clàudia. Per a la Laia, aquest Macbeth híbrid “ens ha donat l’oportunitat de conèixer una obra majúscula, que és una altra funció de la Jocand, i amb tota seguretat ho serà també per a molts espectadors, que la descobriran amb nosaltres”. I ho remata la Júlia, per a qui aquesta col·laboració inèdita “eés una forma de sortir de la zona de confort i de treballar i d’aprednre coses noves amb els nous companys de la Jocand”. 
Un win-win, vaja. A veure què n’opinarà Shakespeare. Ja saben: el 28 i el 29 d’agost.