Sembla un retoc menor, purament cosmètic i sense importància. Però també és significatiu de la intenció que hi ha al darrere. Va néixer el 2022 com a Canillo Scenic Arts, i amb aquesta tirallonga va repetir l’edició passada. Aquesta ha afegit una E al primer cognom. Una forma de plasmar gràficament el compromís amb les arts escèniques locals, començant pel nom. Però així com el lèxic s’ha catalanitzat, la sintaxi continua sent inequívocament anglòfona, perquè en la llengua de Pompeu Fabra –com en totes les romàniques– l’ordre natural de la cosa seria Arts Escèniques de Canillo. Però només cal que es fixin en els nostres bancs: tots han s’han rebatejat a l’anglesa, amb el banc al darrere del nom. Per què l’Escènic Arts hauria de ser menys?
En qualsevol cas, ha recuperat la E, que ja és molt. I continua apostant de forma valenta per les produccions locals: set de les vint propostes de l’edició d’aquest any son nacionals, amb lloc destacat per a  Aigües resilients, el primer encàrrec ad hoc que fa l’Escènic Arts: una instal·lació concebuda per Toni Cruz amb una setantena de peixos XXL –els més petits, i n’hi ha mig centenar, fan 1.5 metres d’alçada, i el més gran, cinc!– construïts amb la característica reixa metàl·lica i que a partir d’avui començaran a desplegar-se sobre del Valira d’Orient.
Les altres propostes amb regust local son els Contes de gegants, a càrrec de L’Animal, esquetxos teatrals que acompanyaran la instal·lació Les Colosses, dels francesos Louxor; les dues píndoles poètiques, aquesta vegada a càrrec de Manel Gibert i Selva López; més teatre, amb Una maleta de contes, que proposa dos espectacles, El testamernt del llop i Les veïnes i una maleta; i la dansa vertical de Non Project, que compareix amb La 5a façana i la neu, estrenat a la primera edició d’Andorra Crea.
Això, pel que fa al talent de casa, amb l’advertència de Toni Colom –al capdavant de l’Escènic Arts junt amb Oriol Vilella– que s’ha passat un filtre de qualitat i que no s’ha programat ningú pel carnet d’identitat, “perquè a diferència d’altres propostes artístiques del país, aquí no hi ha un públic captiu de familiars, amics, coneguts i patrocinadors que omplen la platea. A Canillo el 80% dels espectadors son turistes que jutgen pelque veuen, no pel que son els artistes”. Quant a les propostes internacionals, la condició de cap de cartell és per a Veles e vents, espectacular muntatge en la línia de La Fura dels Baus, diu Vilella,  que Xarxa Teatre porta rodant des dels primers anys 90. Sense oblidar l’espectacle pirotècni dels francesos Le Supershow –per sort, Canillo encara no és la capital i no li ha agafat mania als fosc artificials– ni el circ flamenc de Chicharron, que compareix amb Sin Ojana, premiadíssima proposta que combina dansa flamenca i malabars. 
En total, quasi mig centenar de funcions, totes gratuïtes, totesa l’aire lliure, totes a partir de les 18 hores, totes a Canillo mateix –excepte La mare où (l’)on se mire, de Chiendent Théâtre, a la plataforma de Soldeu– i entre el 3 i el 10 d’agost. Aquesta mena de Jambo escènic, amb un menú que inclou teatre, dansa, circ, malabars, poesia, pirotècnia i instal·lacions– ha comptat amb un pressupost de 200.000 euros. I l’any que ve, més.

L’acriu Clàudia Riera, a l’Andorra Crea de l’any que ve

L’actriu Càudia Riera (Jo mai mai) serà la cap de cartell de la 2a edició d’Andorra Crea, l’aparador de les arts escèniques, plàstiques i visuals impulsat la tardor passada pel ministeri de Cultura amb periodicitat biennal i que tindrà lloc el 2025. Riera hi presentarà el muntage Venus in furs, que el ministeri ha subvencionat amb 29.000 euros. En total, n’ha destinat 100.000 a una desena de projectes: Munus, de Lluis Casahuga (24.000 euros), Abrakadabra, de L’Animal (22.000), Buit, de Iolanda Sanmarcos (7.000), Cabdal, d’Anna Mangot (4.500), Rastres, d’Andrea Sánchez (4.410), Plasticida, d’Emma Regada (4.000),  Som il·lusions, de Naiara Galdós (3.840) i Paisatge agrícola, de Rosa Mujal (1.165).