La Generalitat dona suport a la Seu Vella de Lleida, que quinze dies enrere va manifestar la intenció de demanar la inclusió a la candidatura dels testimonis materials de la construcció de Coprincipat. Ja saben, aquesta iniciativa a sis mans en què a més d’una dotzena de monuments andosins hi figuren el castell dels comtes Foix i la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Una candidatura que fa anys i panys que es cou a foc lent, que arriba per fi a l’hora decisiva i que es decidirà si es compleix el calendari el 2026.

L’ocurrència la va manifestar públicament el paer en cap del consistori sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, amb escàs tacte i amb l’argument que el primer Pariatge es va firmar el de setembre del 1278 precisament a la Seu Vella de Lleida. Més que un argument, una mistificació històrica, com va demostrar Carles Gascón de forma fefaent en aquestes mateixes pàgines, perquè el Pariatge es va firmar efectivament a Lleida, segons consta no en aquest document, on no hi ha cap referència al lloc de la signatura, sinó en un de posterior en què el bisbe Pere d’Urtx excloïa els béns del capítol dels canonges del pagament dels compromisos econòmics acordats a l’acord de Pariatge firmat, atenció, nou dies abans a Lleida. No a la Seu Vella, sinó a la ciutat de Lleida. Que no és ben bé el mateix. Un detall significatiu des del punt de vista historiogràfic però que no justifica, en opinió de Gascón, que la paeria pretengui ara incorporar-se a la candidatura com si el sol fet d’haver-se firmat a Lleida el Pariatge –i per circumstàncies que l’historiador explica de forma prolixa– convertís aquesta ciutat en element constitutiu de la formació del Principat.

En qualsevol cas, diu la consellera, “nosaltres donem suport a la demanda perquè a més formem part del consorci de la Seu Vella. En som naturalment coneixedors de l’interès, però la decisió no serà política, sinó que es prendrà en la pròxima reunió del Comitè de pilotatge de la candidatura, el 30 de gener del 2025. Serà per tant una decisió tècnica”. Exactament el mateix missatge que va transmetre la ministra de Cultura, Mònica Bonell, que exercia ahir d’amfitriona en la primera trobada institucional amb Hernández.

Unesco de banda, els altres temes que van tocar en la reunió van ser la nova llei de patrimoni, perquè es dona el cas que Catalunya també n’està tramitant una de nova, la gestió de còpies digitalitzades del patrimoni documental que fa referència a Andorra avui en arxius i institucions catalanes, la cultura popular i la promoció exterior dels nostres artistes: “Anirem posant-nos en contacte amb els tècnics que toquen cada dossier per tirar endavant els projectes que tenim en curs i engegar-ne de nous”.