No érem gaire optimistes, la veritat, respecte al que podrien fer Oriol Vilella i Jordi Sabata al capdavant de la nova etapa de la Temporada. I no ho érem bàsicament per la poca pressa que s’havia donat el Comú a resoldre la interinitat en què havia quedat el veteraníssim cartell de la capital després de la sortida al març i per la porta falsa de qui n’havia sigut el director i l’ànima des del primeríssim dia, Josep Maria Escribano. El comú no els va confirmar fins al juny, i per molt que portessin setmanes treballant de forma oficiosa, el repte era aixecar en qüestió de mesos i amb l’estiu pel mig una programació amb cara i ulls, i digna del 30è aniversari que celebra aquest curs la Temporada.

Si se n’han sortit o no ho diuen si de cas quan hagin repassat els plats que han cuinat, o millor encara, quan hagi acabat tot, el 21 de març. De moment, cal advertir que els ha quedat un cartell ambiciós i prometedor, en quantitat i en qualitat, que s’atreveix a sortir de la zona de confort del Centre de Congressos, provar com li queda la lírica al Teatre Comunal, i treure la música clàssica al carrer, en la línia amb la voluntat expressada per la cònsol menor, Olalla Losada, que des del primer dia n’ha assumit la responsabilitat, de fer arribar la música clàssica al públic que normalment en viu al marge.

Això ho pretenen aconseguir amb el cartell paral·lel, que primarà les propostes a peu de carrer, i de les quals de moment només han transcendit dues conferències: una sobre el museu del Louvre, coincidint amb la vetllada que el 24 de febrer protagonitzaran el fagotista Marc Monkovwski i Les musiciens du Louvre amb una Integral dels Concerti Grossi de Händel amb instruments d’època; i l’altra, Pedro Pardo i l’Albert Galceran, els Homes Clàssics que seguint l’estela de Ramon Gener i la seva òpera amb texans, ho peten a Catalunya Ràdio.

Però el gruix del catell el constituiran les vuit propostes de la Temporada oficial, que multiplica per quatre l’oferta dels últims cursos, recupera l’empenta dels anys daurats i vesteix l’esquelet clàssic amb dues píndoles de dansa contemporània i una excursió pop, sí, però d’altíssima qualitat: Perla Batalla, vocalitsa històrica de Leonard Cohen, que repassa la trajectòria del trovador canadenc a l’últim disc. La cita és el 30 d’octubre al Centre de Congressos, epicentre de la Temporada, i amb Lluís Cartes a la banda de Perla.

La dosi lírica la posa en aquesta ocasió la soprano sud-africana Golda Shcultz, acompanyada pel pianista i director britànic Gary Matthewman i un repertori de lied amb obres de Mozart, Schubert, Clara Schumann, Richard Strauss i John Carter: serà el 17 d’octubre, en la vetllada inaugural del cartell i, atenció, al Comunal.

La tercera cita, Joaquín Achúcarro, veteranissim pianista basc que als 91 anys continua a peu del canó, en aquesta ocasió amb un programa deicat als que anomena els seus “companys de vatge”: Bach, Brahms, Liszt, Chopin, Debussy, Granados, Albéniz i companyia (Centre de Congressos, 13 de novembre). La Temporada es reconcilia amb la dansa i en programarà dues vetllades: la B. Dance Taipei, dirigida pel taiwanès Po-Cheng Tsai, un dels coreògrafs emergents amb més projecció del panorama internacional (Centre de Congressos, 25 de novemrbe), i la catalana IT Dansa, on es poleixen les joves promeses de postgrau de l’Institut de Teatre de Barcelona, sempre sota la direcció de la històrica Catherine Allard (Centre de Congressos, 20 de gener) i amb  un conegut nostre als crèdits: Arnau Obiols, autor de la música de la coreografia Biterna. Queden el concert de cambra de Cosmos Quartet, amb obres de Mozart, Valenzuela i Brahms (Comunal, 6 de febrer), i el del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el 20 de març , atenció, al Park Hotel de la capital, que s’estrena com a escenari.

Serà, per cert, l’única cita amb entrada gratuïta; la resta, a una molt mòdics 20 euros, amb descomptes per a majors de 65 anys i menors de 30, i preus especials per als alumnes de les escoles de música i dansa. I tot això ha sigut possible amnb un pressupost que frega els 200.000 euros. Si no hi troben alguna proposta que els faci tilín, és que no s'ho han mirat prou bé.