Escaldes reestrena l’espai central del Projecte Caldes amb una retrospectiva d’Àngel Calvente.

Escaldes recupera avui l’Espai Caldes. Un any llarg després que tanqués al públic, coincidint amb la clausura de la retrospectiva que li va consagrar a Eve Ariza i amb la fase hard de les obres del Projecte Caldes, que ha de transformar el passeig del riu entre el pont d’Engordany i la plaça del Madriu segons la idea visionària de Javier Balmaseda. Ja saben: les aixetes gegants, els safarejos i la font que recuperaran per a l’aigua termal el protagonisme que històricament havia tingut a la parròquia. Tindrem temps de parlar-ne unes quantes vegades, perquè segons va augurar ahir la cònsol d’Escaldes, Rosa Gili, el que queda del passeig, des de l’Espai Caldes, precisament, fins a la placeta del Madriu, no s’acabarà previsiblement fins ben avançat l’estiu.

Avui el que toca, tornem-ho a dir, és l’Espai Caldes, que reobre les portes de nou amb una retrospectiva i de nou d’un artista local: l’escaldenc Àngel Calvente. Serà la tercera i esperem que definitiva reencarnació d’aquest edifici amb cert aire maleït, que es va inaugurar com a Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu (CIAM, recorden?) la tardor del 2011, després que el Comú hi enterrés 2,6 milions d’euros. Va ser el CIAM un equipament de vida efímera, que va tancar el 2015. L’espai es va reconvertir en sala d’exposicions del Govern ArtalRoc, fins que el nou equip comunal sortit de les urnes el 2019, amb Gili al capdavant, el va reclamar –era seu– per convertir-lo en peça clau de la  (enèsima) reforma de la part alta d’Escaldes. 

Així que el que un dia va ser el CIAM i després ArtalRoc reneix per tercera vegada rebatejat com a Espai Caldes. Molt més important: havent passat la ITV en profunditat, amb una inversió de 200.000 euros que, diu Gili, han eliminat els defectes que arrossegava una estructura relativament nova –recordem-ho, es va inaugurar el 2011– i que havia costat un ull de la cara: 2,8 milions. Se n’ha rehabilitat el sostre, s’hi ha instal·lat paviment nou i canviat la il·luminació. Sembla que amb tot això no es repetiran aquells pintorescos episodis de goteres que havien obligat a sembrar el terra de la sala amb cubells per recollir l’aigua que es filtrava per la teulada.

Això, assegura Gili, és el passat. El futur és un espai que s’assembla al d’abans com un ou a un altre ou, però sense les tares tècniques que l’havien convertit en un nyap. El dubte era quin seria el contingut del renovat Espai Caldes. Doncs ara ja ho sabem: exposicions, conferències, taules rodones i concerts. Res de gaire diferent del que ja va ser durant els anys que exercia com a sala d’exposicions del Govern, però ara com a cirereta del pastís que vol ser el Projecte Caldes: una excusa urbanística per atreure veïns i turistes a la part alta de la parròquia, l’històric motor econòmic de la parròquia que amb el boom turístic i comercial va anar quedant cada vegada més arraconat.

Gili confia en el Projecte Caldes, però també en el nou aparcament de l’església i en l’allargament de Carlemany per a vianants fins a Sant Pere Màrtir per revifar aquesta part d’Escaldes: “Òbviament, no hi obrirà cap centre comercial perquè no hi cap, però comença a haver-hi cert moviment, s’estan rehabilitant edificis, i ara és la iniciativa privada qui ha de fer les seves propostes per donar nova vida als locals que havien anat tancant. El Comú ha fet el que tocava, que era intervenir als espais públics. Això ha de ser l’inici, l’espurna. I l’Espai Caldes, un primer pas perquè la part alta de la parròquia torni a brillar després de tants anys”.

Calvente i la Teoria General de la Incomunicació

Si l’han seguit els últims anys, per no dir els últims dies –recordin que dimarts inaugurava al Parc Central una nova escultura a la via pública– recordaran que la dèria més recent d’Àngel Calvente és com la irrupció de les pantalles ha condicionat i modificat la nostra forma de relacionar-nos. Amb una conseqüència paradoxal: com més eines tenim per comunicar-nos, més aïllats ens trobem. Aquesta paradoxa la reflecteix el mig centenar de teles i mitja dotzena d’escultures d’Incomunicats, la retrospectiva amb què l’Espai Caldes obre avui les portes. Una invitació, diu, a reflexionar de forma crítica sobre els canvis que les noves tecnologies provoquen en el nostre comportament: “La tecnologia és màgica, però ho és encara més veure uns nens jugant a la pilota, o un grup d’adults fent tertúlia sense estar enganxats al mòbil”.