Més de tres milers de visitants –3.097, per concretar– van desfilar al mes d’agost per l’Espai Columba. Unes xifres rotundes, que tripliquen per exemple les del juliol –hi havien passat 1.140 persones– i que cal atribuir sense cap mena de dubte a dos factors, que en realitat es redueixen a un: l’arribada dels frescos de Sant Esteve, l’1 d’agost, i les portes obertes amb què el ministeri va compartir aquesta magna ocasió amb els ciutadans. Ja saben: entrada lliure a l’Espai Columba, amb l’opció de contemplar tant el nou conjunt mural com els frescos de Santa Coloma que s’hi exposen des del 2021. La jugada ha sortit tan  bé –com era d’altra banda previsible, perquè fa tres anys l’equipament ja va obrir les portes i la cosa es va saldar amb un èxit similar– que el ministeri allargarà la visita gratuïta fins al 30 d’octubre, quan la intenció inicial era tancar-la a finals de setembre.

No s’acaba aquí la cosa. A la bateria d’activitats paral·leles amb què Museus i Monuments ha donat la benvinguda als frescos –assenyaladament, un rosari de visites nocturnes als mesos d’agost i setembre– cal afegir-hi dues taules rodones consagrades a evocar el periple i la transcendència dels frescos de Sant Esteve: la primera tindrà lloc el 17 de setembre dintre de les Jornades Europees de Patrimoni, al mateix Espai Columba i amb la presència de Carlos Mancho i Cristina Tarradellas, els historiadors de l’art catalans que el Nadal passat van descobrir en una col·lecció francesa el fragment perdut de les pintures murals d’Anyós, així com de la també historiadora de l’art Alba Pampalona, per part del ministeri, que des del primer dia ha exercit com a amfitriona del conjunt. La segona cita,  aquesta vegada cortesia de la secció local del Consell Internacional de Museus (ICOM) serà el 3 d’octubre a la Llacuna, sota el lema El patrimoni a l’exili: l’estat de la qüestió, i amb la participació d’Albert Velasco, antic conservador del Museu de Lleida; Montserrat Pagès, conservadora del MNAC de Barcelona, i Ruth Casabella, cap de Museus i Monuments.

Els frescos de Sant Esteve  –El bes de Judes i La flagel·lació de Crist– són un testimoni excepcional de la transició del gòtic, als dos primers decennis del segle XIII. Van ser arrencats i venuts el 1926 i des d’aleshores havien estat sempre en mans de la família Bosch de Barcelona. Després de tres intents infructuosos –el primer dels quals, el 2007, va encallar al Consell General–, el març passat Govern i propietat van acordar-ne la transacció per un preu conjunt de 2,75 milions d’euros.