Feina feta: la Junta de qualificació, valoració i exportació de béns del patrimoni històric espanyol va donar en la reunió ordinària de divendres el vistiplau reglamentari que activa el retorn definitiu dels frescos de Sant Esteve, el conjunt mural format per El bes de Judes i La flagel·lació de Crist, que el Govern va acordar al febrer adquirir als fins ara propietaris, els germans Juan i Enriqueta Bosch-García Bravo, per 2,84 milions d’euros. Un mes després del previst, perquè el ministeri comptava que la Junta autoritzés l’operació en la reunió del 21 de juny. No va ser així, però aquestes quatre setmanes de suspens no han fet canviar el calendari, i el ministeri compta que les dues pintures romàniques tornaran a Andorra a finals de juliol o, com a molt tard, a principis d’agost, tal com s’havia apuntat des que es va fer pública l’operació.

De fet, dimarts passat es va formalitzar la compravenda a Barcelona, avui mateix començarà la tramitació de l’exportació a través del transitari, i el Govern adquirirà definitivament la propietat dels frescos en el moment de recollir-los i d’abonar el preu acordat, aquests 2,84 milions d’euros. Recordin que el conjunt mural s’exposarà a l’Espai Columba, a l’espai de la sala central que fins ara ocupava la pantalla gegant, i que des del primer moment la intenció del Govern ha sigut posar-los a disposició dels ciutadans. Entre les opcions que es contemplen, la més viable és oferir visites gratuïtes un dia a la setmana durant un termini de temps encara per determinar. Cal recordar que en el cas dels frescos de Santa Coloma, l’equipament va obrir les portes gratuïtament des del 23 de març fins al 30 d’abril del 2019, i que la iniciativa es va saldar un èxit incontestable: només els deu primers dies ja hi van desfilar més d’un miler de visitants.

Les dues peces que ara tornen a casa són obra de l’anònim Mestre d’Andorra, estan datats als primers decennis del segle XIII i formaven part de la formidable decoració mural de l’absis de Sant Esteve, junt amb altres dues escenes –El lavatori de Crist, avui a la sala Várez Fisa del Prado, i a La coronació d’espines o Els improperis, conservat des del 1934 al MNAC barceloní–, i van ser arrencades el 1926 pel restaurador italià Arturo Cividini. La decoració la completaven la reglamentària Maiestas Domini, avui desapareguda, i el Tetramorf, els símbols dels quatre evangelistes, dels quals tan sols es conserva i de forma fragmentària el brau de Sant Lluc. Per cert, també al MNAC.