Va passar desapercebut, però el 7 de novembre de l’any passat es va complir el primer mig segle de la inauguració de la Clínica Verge de Meritxell, projectada per l’arquitecte català Josep Caneda. Potser en sentin ara el nom per primera vegada, però és molt possible que hagin estudiat gràcies a ell: Caneda és el pare, com recorda oportunament Dilmé, dels centres escolars dels sistemes espanyol i francès que es van construir als anys 60 a totes les parròquies. La clínica va ser, diu, “l’últim edifici del regionalisme arquitectònic nostrat i probablement el millor de l’autor”. Tenia tres plantes i mig centenar d’habitacions amb bacó, lavabo i inodor, però sense dutxa, recorda: “La capella es cobria amb un llosat d’un sol vessant i estava presidida per una imponent creu inscrita que semblava flotar en l’aire”. Però aquest va ser només l’últim projecte de la clínica. El definitiu, perquè va ser el que es va aixecar. Dilmé ha localitzat els cinc que van guanyar el concurs convocat el 1962 pel Consell, en què, per cert, Mitjans no va participar. Tan sols se n’ha conservat la carta que acredita els guanyadors, no els projectes. Excepte un, el que va presentar Enrique Mariano Delso, autor entre d’altres de la seu de la Companyia Andorrana d’Assegurances a Meritxell. Els altres quatre guanyadors, en fi, van ser Jordi Masgrau i Narcís Negre; Marc Guenoun; Javier de Navascués i Rafael Manzano, i Antoni Sas Llauradó.