Diu que recorda com si fos ahir el primer kit de Playmobil que li van regalar. Tenia quatre anys, era a l’estiu, estaven de vacances a la platja de Valparaíso amb la parentela, i un dia van aparèixer els tiets amb la caravana del circ. Del circ de Playmobil. En va quedar enlluernat. D’acord, això ens ha passat a tots. Però el que només li ha passat a Dani Arellano és que tres decennis després no només conserva aquella joguina liminar sinó que ha afegit 10.000 peces més a la col·lecció, i aquella dèria infantil s’ha convertit en la seva professió. Una tona de playmobils, que ha hagut de distribuir entre casa seva, casa de la mare i un traster de reforç. I el que vindrà.

El meu amic Dani, i això sí que és muntar-s’ho bé, viu avui de jugar amb els clics –ell no en diu així, però per als que vam néixer als 70 un clic sempre serà un clic. Va debutar ja fa dies, el 2010, amb Clown Palace, un espectacle sense parangó entre nosaltres que combinava l’stop motion amb l’animació gràfica, sempre amb els clics com a principi i fi del “show”, com en diu ell. Dos anys enrere va estrenar a la Massana Palau de Nadal, que també va desfilar per Sant Julià; a la tardor, Pirates, a cal Paleta d’Escaldes, i ara hi torna amb una versió XXL, de nou a cal Paleta i en dues intenses jornades: dissabte i diumenge, d’11 del matí a 9 del vespre i en sessió contínua.

I en què consisteix, Palau de Nadal? D’entrada, en un diorama gegant de temàtica òbviament nadalenca: mig miler de figuretes distribuïdes en vuit taules que incorporen la col·lecció sencera de Disney en versió Playmobil –una trentena llarga de figures amb l’actuació estel·lar de Mickey, Minnie, Winnie the Pooh, Vaiana, la Sirenita, la Bella i la Bèstia, la Ventafocs i anar fent. Tot això no s’havia vist en la primera versió de l’espectacle, com tampoc els clics de la tradició nadalenca nostrada, des del tió als Reis Mags, passant pel pessebre. Repeteixen el Grinch i el Pare Noel, i en fi, “tot és més gran i com que a diferència de fa dos anys a la Massana, en lloc d’una vela aquí tot és interior, he  convertit els murs de cal Paleta en pantalles on projectem focs artificials i els números musicals”.

Arellano combina com ja s’ha dit l’animació de gràfics –projeccions que van dibuixant les siluetes de portes, finestres i edificis– amb l’stop motion, que genera pla a pla moviment de peces estàtiques, les fa parlar, moure mans, llavis i parpelles, i després les integra a l’escenografia”. L’aforament de la sala és d’una vintena d’espectadors i ell mateix exercirà de mestre de cerimònies, acomodant els espectadors de cada sessió –set minutets que passen volant– i presentant l’espectacle.

Palau de Nadal és el més antic i el buc insígnia de la productora. Pirates es va estrenar a la tardor al festival Caldes i és el més nou i probablement el més espectacular, amb el reglamentari diorama i la recreació a escala del vaixell pirata de Playmobil, inclòs el tresor. I El circ de les joguines, evolució del Clown Palace primigeni, el més prometedor: el 28 de desembre recala a Arenys de Munt. I això no quedarà aquí. Sàpiguen que el meu amic Daniel s’ha convertit en un fix de la caravana de l’ambaixador de Playmobil a Alemanya, que creacions seves s’han vist aquesta tardor a l’Historische Museum der Pfalz, de Speyer, i al Maximilianpark, de Hamm, i es veuran pròximament a Kloster Eberbach, d’Eltville am Rhein, i a l’Schloss Aulendorf d’aquesta ciutat alemanya. Nosaltres tenim la fortuna de poder-ho fer a cal Paleta. I tornar durant set minuts, set, a experimentar la felicita absoluta d’obrir una caixa de clics i començar a estendre’ls pel terra del menjador de casa. Això, multiplicat per 500, que són les peces de Palau de Nadal.

Vaja, que sortirem de cal Paleta i de pet al basar Valira a buidar les existències de Playmobil.