Oriol Vilella i Lluís Cartes estan d’aniversari: divendres celebren a la Fada els 35 anys que fa que toquen junts, des que al setembre del 1989 es van conèixer al pati del Sant Ermengol: “L’endemà mateix ens vam posar a assajar i ja no ho hem deixat mai”.

Va ser un matí de setembre del 1989. Oriol Viella s’havia mudat al Sant Ermengol –venia del Janer– per cursar-hi el batxillerat, que aleshores, parlem del plistocè, es deia BUP. Un amic comú, Pau Valdés, li va dir que coneixia un tal Lluís que també tocava la guitarra. Era un any més petit –feia, per tant 8è d’EGB, un altre terme del plistocè superior– i van haver d’esperar a l’hora del pati per conèixer-se i ensumar-se. La cosa va anar tan bé que l’endemà mateix ja es van citar per al primer assaig. Ells encara no ho sabien, però acabaven de segellar una llarga i fructífera amistat: han passat 35 anys i Vilella i Cartes, Cartes i Vilella, continuen tocant junts. De fet, no ho han deixat de fer mai durant tot aquest temps, i han compaginat les respectives carreres en solitari amb els projectes en comú, assenyaladament Hysteriofunk, i les col·laboracions que han anat puntuant aquests tres decennis i mig.

I això és exactament el que celebren divendres a La Fada: “Som dos col·legues que fa 35 anys que toquem junts. Per a nosaltres és una efemèride important i ho volíem compartir amb amics, coneguts i saludats. El que celebrem és la constància i la lleialtat, perquè en tot aquest temps el Lluís m’ha convidat a participar en els discos que ha gravat, i jo sempre he comptat amb ell per als meus projectes”. La misteriosa raó d’aquesta rara longevitat, que supera llargament la de molts matrimonis que semblaven cridats a durar per sempre, potser calgui buscar-la en el fet que a partir de cert moment les vides artístiques i personals d’un i altre es van bifurcar: Cartes, amb la seva carrera catalana, com a cantautor, compositor i músic d’estudi; Vilella, com a professor, programador i impulsor de mil i un projectes musicals. I amb Hysteriofunk com a excusa per retrobar-se periòdicament al local d’assaig, a l’estudi i als escenaris. “Hem sigut un matrimoni artístic peculiar, perquè com que no hem conviscut gaire, no ens hem passat tot el dia junts, no hem patit el desgast inevitable que la convivència genera”, diu Vilella.

Aquesta història va començar, ja ho hem vist, al pati del Sant Ermengol. “En lloc de jugar a futbol, ens n’anàvem a un racó a tocar amb les guitarres. Érem una mica repelentets, ho admeto, però també era una forma que les noies estiguessin per nosaltres. De seguida s’hi va afegir el Roger [Casamajor]. El nostre primer grup es deia ARTS, Andorra Rock Transcendental Suau: mare meva! Assajàvem a la segona planta de l’aparcament de Prat de la Creu, al local on es reunien A4, els grups on tocaven el Jan i el Marc Cartes. Érem els germans petits, i ens hi colàvem d’estranquis per tocar amb els seus instruments”. Tot va anar molt ràpid, diu, i per la castanyada ja feien el primer concertillo: “Fèiem aproximadament rock català que aleshores era el pic. Però pots comptar: ajuntàvem quatre notes i quatre ritmes, i avall. Ni solos, fèiem. Però que vols? Teníem quinze anys!”

Junts de nou per primer cop
Hi va ajudar que tots tres coincidissin a l’Institut de Música, sota la tutela de professors com Daniel Areny, Marina Vallcorba i Gerard Claret. En un moment entra en escena el quart mosqueter, Òscar Llauradó: “Vam formar una banda que es deia Broncobillyes, i va ser amb ell amb qui vaig fer els primers bolos de veritat, de moment encara sense el Lluís ni el Roger”. Qui els va reunir de nou i ara ja per sempre és el mestre Jordi Roure, “que ens va demanar que poséssim la base rítmica de la Big Band que havia format amb els alumnes de vent”. Devia ser cap al 1995, i el març del 1996 debutaven, ara ja com a Hysteriofunk, en un epifànic concert al carrer Argenteria de Girona, on Jordi Tardà els havia convidat dintre del cartell de la Fira del Disc de col·leccionista.

Divendres, en fi, repassaran a La Fada aquests 35 anys de carrera, junts i en solitari, amb temes dels artistes amb què ha col·laborat Cartes (Marc Parrot, Toti Soler, La Perla Batalla), tots dos junts (Brow Beats, Brac, V Columna), Madretomasa, Hysteriofunk i naturalment, el repertori del mateix Cartes com a cantautor.

A la Fada, recordin, i atenció, que hi haurà sorpresa.