El Govern encara no té clar l’ús final de l’edifici, acabat de descontaminar i que estarà disponible a partir del 2022.

L’amiant és un material altament cancerigen, el que s’havia utilitzat a Radio Andorra era a més friable, que només de tocar-lo se’n poden desprendre fibres, i a més estava en molt mal estat perquè ja havia superat la seva vida útil, que és d’uns 50 anys. Per això retirar-lo era l’única opció possible, independentment de l’ús final que es doni a l’edifici, i per això mateix la decisió de descontaminar-lo va ser òptima.

Ho diu, més aviat ho proclama, Xaro Martínez, directora tècnica de l’UTE que els dos últims mesos ha convertit l’històric edifici del roc del Puy encampadà en un decorat de ciència-ficció –pensin en La llegada, l’excel·lent pel·lícula en què Denis Villeneuve explora com rebríem una expedició alienígena i les mesures de seguretat per evitar una possible contaminació dels interlocutors humans, i se’n faran una idea aproximada– on una dotzena llarga d’especialistes han treballat enfundats en granotes de protecció, màscares i unitats d’oxigen individual, a part d’un rigorós i interminable protocol de descontaminació diari personal que incloïa sis etapes i dues dutxes de cos sencer per retirar l’amiant localitzat en bona part de la maquinària, especialment als filaments de cotó, la llana de les làmpades, les bobines, les resistències i els fusibles dels aparells emissors.
La feina s’enllestirà a finals de mes i la fase següent serà la restauració dels emissors, l’històric i monumental SFR del 1939 amb què es va inaugurar l’estació, i el Brown Boveri que s’hi va afegir el 1963. Una intervenció que es pot cruspir entre 30.000 i 50.000 euros més i que s’ha programat per al 2021. Mentrestant, el cas és que l’executiu no té clar quin serà l’ús final del complex. L’únic que se sap del cert és que no serà la mena de museu que l’aleshores cap de Govern, Toni Martí, es va treure de la màniga en el debat d’orientació política del 2012, un projecte que es va arribar a encarregar (i a abonar) i que va ser finalment cancel·lat el 2016.

Pel que fa als possibles destins, s’han anat llançant des d’aleshores globus sonda –primer havia de ser RTVA, després la seu d’Exteriors i li va seguir la de Medi Ambient, però es veu que cap departament veu clar, això de traslladar-se a Encamp– i Llovera deixava ahir obertes dues opcions: que s’hi traslladi efectivament un ministeri menys llepafils que Exteriors i Medi Ambient, seguint l’exemple de Cultura amb el Rosaleda, o que es destini a contenidor per a activitats culturals, com ja es va fer de manera incipient des de les primeres intervencions a l’edifici i just fins que s’hi va descobrir la presència d’amiant, el juliol del 2018 i precisament quan havia de començar la restauració de la maquinària. Va ser llavors quan va saltar l’alarma i la campanya de restauració que es reprendrà el curs que ve es va haver de suspendre de forma fulminant. El que Llovera sí que té clar és que sigui quin sigui l’ús, els nous inquilins hauran de respectar l’ala museïtzada que es conservarà a la primera planta de Radio Andorra, la sala noble del complex on es conserven els emissors. 

El cert és que estem més o menys com estàvem fa dos anys. Per no dir quatre, quan es va descartar el museu de veritat. Però sense aminat ni mercuri. Arribar fins aquí ens haurà costat un milió d’euros, la factura d’un procés especialment complex i sense parangó a Europa, sosté Martínez, perquè s’han hagut d’instal·lar tres bombolles de pressió negativa, la més gran de les quals a la sala de màquines, per embolicar les estructures que contenien amiant i retirar-ne amb seguretat el material. Segons les previsons inicials, es preveia netejar i descontaminar entre 450 i 500 peces, una a una i moltes d’elles desmuntant-les primer i tornant-les a muntar després. Finalment han sigut prop de 700, i cadascuna podia requerir una jornada de treball completa. La feina ja està pràcticament enllestida, però que ningú es faci il·lusions, perquè a diferència de l’emissora de Sud Radio, sobre el paper en perfectes condicions tècniques, la SFR d’Encamp mai més no es tornarà a posar en marxa. Bàsicament, diu Martínez, perquè ningú sap exactament com funcionava.