A l’operació Ribot, saldada amb la reconstrucció que s’hi va practicar el 2018, i a l’operació Fargo, que culminarà feliçment l’any que ve, està a punt d’afegir-s’hi l’operació Mola del Tristet. Es tracta d’evitar que acabi d’ensorrar-se el que queda d’aquest complex de dues plantes que Secundino Casal va aixecar amb les seves mans per substituir el que s’havia endut l’aiguat del 1937: un edifici singularíssim que va moldre el blat que li portaven els veïns de Meritxell i també els d’Encamp, Soldeu, Canillo i Ransol i que va estar en funcionament fins al 1944, quan es va instal·lar a Canillo el molí elèctric del Call, prop de la plaça de Montaup. El 1987 es va expropiar per construir-hi el camí d’accés a la depuradora sota Meritxell. Tres decennis i mig després, el llosat de la mola s’està desintegrant i és qüestió de temps que l’estructura col·lapsi. Ho explica Francina Pons, autora de Moles i molins fariners d’Andorra i que no per casualitat forma part de la junta de Velles Cases. Salvar la mola del Tristet és ara l’objectiu prioritari de l’entitat, i per això demanaran de forma imminent la intervenció del ministeri de Cultura, “que hauria de ser el primer interessat a actuar-hi perquè la mola forma part del patrimoni de l’Estat des que aquell terreny va ser expropiat per construir-hi la carretera. De fet, van desviar el vial per no haver d’enderrocar la mola, i això ja indica que sabien que tenia un valor. Ara hem d’evitar que s’ensorri”. No és ni molt menys el més antic de la trentena de moles i molins que han arribat fins a nosaltres –l’honor li correspon a la mola de les Bordes, sota l’Aldosa, documentada el 1469– però és una construcció totalment artesanal i “que encara som a temps de salvar”.

Un altre dels programes en què s’ha embarcat Velles Cases des que el 2022 va entrar la nova junta són les pedres Stolperstein que pretén col·locar davant les cases on van néixer o viure deu dels tretze andorrans que van ser deportats als camps de concentració nazis. Es tracta d’un projecte d’abast europeu impulsat el 1992 per l’escultor berlinès Günter Demnig. Velles Cases ja ha contactat amb la fundació que el gestiona –recordin que l’any passat es van plantar cinc pedres Stolperstein en memòria de cinc alturgellencs– i Pons creu que podria ser realitat entre el 2025 i el 2026. Amb l’afegit de l’escaldenc Pedro Inglés, el nostre catorzè deportat, gasejat a Mauthausen l’agost del 1944, i que ha sortit a la llum gràcies a una formidable investigació d’un grup d’estudiants de batxillerat internacional de l’Escola Andorrana.