Mirin la fotografia d’aquí al costat: Antonio Machín, el rei del bolero, a l’estudi número 1 del Roc de les Anelletes. No està datada, però amb tota seguretat és dels 60, els anys daurats de Ràdio Andorra, quan encara competia de tu a tu amb Sud Ràdio i era capaç de fer venir als estudis de la capital les estrelles del moment. Aquí hi veiem Machín, fent anar les maraques, però segons les cròniques també hi van desfilar patums com Luis Mariano, Antonio Molina i Juanito Valderrama, pel costat espanyol, i Dalidà, Giulbert Bécaud i Johnnie Halliday pel francès. A l’època, quan un artista visitava una emissora aprofitava per fer una cosa avui tan estrambòtica com cantar en directe. I per això l’estudi principal comptava amb un instrument capaç de fer l’acompanyament. En el cas de Ràdio Andorra era aquest sensacional piano de la casa Érard, adquirit el 1950 (i de segona mà, segons la documentació que consta a Patrimoni) i que contra tot pronòstic ha arribat fins a nosaltres: va sobreviure a l’incendi que va devastar el 1991 el Roc de les Anelletes, al trasllat del que en va quedar a l’històric edifici del roc del Pui encampadà, a trenta anys d’incúria i a l’espoli que ens va deixar, per exemple, sense el gong que precedia la sintonia de l’emissora i que es va convertir en un dels signes d’identitat de Ràdio Andorra –a part de donar nom a la secció d’Opinió del Bondia.
Si en parlem aquí i avui és perquè Patrimoni restaurarà aquesta relíquia que, si pogués parlar, podria explicar-nos el més suculent de la història de l’emissora. De fet, el restaurarà el taller Forte Piano, del pianer barceloní Jaume Barmona, un dels pocs artesans que es dediquen a restaurar pianos històrics. El ministeri hi ha invertit 19.000 euros i en vuit mesos el tornarem a tenir a casa, però ara, com si acabés de sortir de la fàbrica. Atenció, perquè a Ràdio Andorra hi va arribar el 1950. Però era un instrument de segona mà. Veteraníssim, de fet, perquè tot i que no consta la data de naixement, s’ha pogut establir que es va fabricar cap al 1870.
Abans d’enviar-lo al taller, el nostre Jordi Barceló i el també pianer català Josep Cornella, amb taller a Sitges, li van fer unes analítiques per determinar-ne l’estat: “És una autèntica joia, i també un miracle que hagi arribat fins aquí. El més normal és que hagués acabat a les escombraries. Entenc que l’objectiu és donar nova vida a un element simbòlic de Ràdio Andorra, que apareix en molta documentació gràfica i que es devia utilitzar en les actuacions en directe, per amenitzar els entreactes entre programa i programa i per acompanyar els artistes convidats”. Barceló el va tocar, naturalment: “I fa una certa emoció tocar un piano que saps que no ha sonat en 40 anys. Estava desafinat, és clar, i les notes havien baixat un to, però el mecanisme funcionava i s’intuïen les notes”.
Tenia, diu Cornella, les patologies habituals en instruments d’edat provecta i que s’han conservat en condicions adverses: l’ivori de les tecles renegrit, algunes no es podien accionar, la fusta de la caixa harmònica estava molt esquerdada a causa del clima sec d’Andorra, les cordes molt deteriorades... Res d’irreversible, diu. “Però els pianers no fem miracles: podem restaurar o substituir les peces més malmeses, però continuarà sent un piano del 1870. Un molt bon piano, això sí, perquè la casa Érard va ser una de les primeres a fabricar instruments a gran escala, va introduir el ferro colat a la caixa de ressonància per suportar millor l’enorme pressió que exerceixen les cordes, i molts dels grans pianistes i compositors del XIX van treballar amb un Érard. Però no serà el més adequat per tocar peces del 1900 en endavant, quan canvia la forma de construir-los i en lloc de distribuir les cordes de forma vertical es passa al sistema que anomenem de corda creuada, que és l’actual.”
Vaja, que tornar-lo a tenir operatiu, i això serà abans d’un any, serà com un viatge en el temps. Un se l’imagina acompanyant de nou, sis decennis després,Angelitos negros, Dos gardenias i naturalment, Quizas, quizás, quizás. Si aquest piano parlés, en fi, ara mateix estaria cantant Aquellos ojos verdes. Aguantin la llagrimeta.