Fa quatre dies les passàvem canutes pensant en la manca d’aigua i el baixíssim cabal de rius i embassaments. Però això era fa quatre dies i avui ja no hi pensem: alegria i festa... fins a la pròxima. Si fa no fa, aquest és el pensament subjacent a Aigües resilients, l’obra amb què l’escultor Toni Cruz participa en la tercera edició del Canillo Escènic Arts i que es podrà veure, si més no de moment, fins dissabte durant tot el dia, però l’autor mateix aconsella que s’hi acostin a partir del capvespre, quan s’il·lumina, i durant la nit, fins a la una de la matinada, perquè la il·luminació acaba d’arrodonir la peça.
Aigües resilients fa referència a aquesta natura a què cada dia li costa més assolir el punt de resiliència i seguir-nos oferint els seus béns. Per això, per l’esperit de la peça i el discurs que l’acompanya, el material difícilment podria ser un altre que el ferro reciclat. Cruz ja el va emprar a la instal·lació gegantina amb què participava en la passada biennal L’Andart, Memòries, homenatjant la indústria tabaquera a Andorra en aquell cas. Ha tornat, per tant, a la malla reciclada, a treballar a partir de les deixalles, les restes de material que sobren als ferrers. Brossa reconvertida en art, per reblar el missatge.
“Quan em van convocar per participar al Canillo Escènic Arts, vam pujar a veure les possibles ubicacions, l’entorn del riu em va agradar molt”, explica Cruz, que és així com va decidir llençar-se a l’aigua. “Vam passar un temps realment dolent, amb problemes de sequera i advertències sobre restriccions, tot i que ja no ens en recordem”. Caldria fer-ho, “amb petits gestos com tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents”, insisteix, per si serveix. La seva peça forma part del puzle d’aquesta insistència necessària per no malbaratar l’aigua i, amb ella, la vida: dels peixos que saltironen a l’escultura, però finalment la vida humana.
Tornant a l’obra, és un material dúctil que l’ajuda a accentuar les formes: “Les anelles m’encanten, però amb la malla treballo molt còmodament per modelar la figura”. En material de l’obra es converteixen els elements, l’aigua i l’aire, la natura mateixa, que aniran rovellant la peça fins al punt que agafi la pàtina d’òxid que busca l’escultor. Després es pot aturar i fixar el color vermellós desitjat.
De moment es veurà fins dissabte. Més enllà? “Jo en principi la desmuntaré el dia 12 i la deixaré al magatzem”, explica l’escultor. Obert, naturalment, si hi ha cap interès perquè el conjunt es pugui exhibir de manera més o menys permanent. Com altres, les vaques, per exemple, que de Caselles van baixar a pasturar a la Seu d’Urgell.
