Quan els pelegrins medievals arribaven a Compostel·la ho feien cantant, emocionats, i el clergat patia per treure tant de rebombori de les zones de culte. Exactament com avui: per a qui arriba rebentat de dies de caminada, de torrar-se al sol i mullar-se sota la pluja, l’arribada és una celebració, exalta els ànims. Aquesta experiència catàrtica està al rerefons del programa que la formació Na rota do peregrino interpretarà diumenge a Sant Climent de Coll de Nargó (20 hores) en el marc del FeMAP. El festival prem l’accelerador, amb cites molt properes: el 15, amb la festa major de Vilanova de Banat (Marisa Martins i Rafael Bonavita, Passions del Seicento); el 16, a Estamariu (Ludovice Ensemble, amb música a la cort portuguesa) i el 20, a Castellciutat (L’Atzavara, Eternità d’amore). 
Mauricio Molina dirigeix Na Rota do Peregrino, formació fundada per Daniela Tomaz el 2017, un ensemble especialitzat en música medieval, dels segles XI a XIII, un projecte “ibèric i paneuropeu”, explica. El programa desplega musicalment el gran fenomen de la peregrinació que es va generar durant aquells segles, “que serà el que impulsarà Europa cap al Renaixement, amb la millora de l’economia, de les comunicacions, un reforçament de la identitat cristiana comuna”. Na Rota recordarà, amb peces que abasten des del segle X al XIV,  els principals llocs de pelegrinatge, començant pel més important, a Terra Santa: ho farà amb Jerusalem mirabilis, text anònim datat el 1139. Després, evidentment, Roma, a través de O roma nobilis (segle XI). 

La majoria dels textos,  en llatí i llengües vernacles (incloent-hi un llatí on ja es comença a dibuixar el francès, en les composicions més populars), són de caràcter anònim. Amb la polèmica de les Cantigas a Santa Maria, atribuïdes a Alfons X el Savi. “Sempre hi ha aquesta controvèrsia sobre si ell va compondre’n cap o no, com explica el seu biògraf, Gil de Zamora, probablement no és que ell en fos l’autor, sinó que actuava com a mecenes, que demanava que les escrivissin per a ell. En tot cas, es van escriure i compilar a la seva cort”.   

Després de Jerusalem i Roma, s’internarà ja en les rutes a Compostel·la. Amb les Cantigas, que parlen de miracles que es produïen en el camí, i amb música del monestir de Las Huelgas, un altre important punt en la ruta a Santiago. A banda, un seguit de temes dedicats a Montserrat, procedents tant del recull d’Alfons X com del Llibre Vermell. Per arrodonir el camí, les peces procedents del Còdice Calixtino (segle XII) que conserva la litúrgia a l’apòstol, així com cançons de pelegrins. 

El so? Reconstruccions d’instruments del moment: un orgue portatiu, una fídula –similar a una viola–, la cítola –“una temprana guitarrilla medieval”– percussió, vent i, evidentment, veus, perquè la major part de les peces són cantades. “Utilitzant el que creiem que són les pronunciacions medievals, importantíssim perquè la música soni d’acord amb el seu context”, puntualitza Molina. 

Si en el marc del mateix festival desfilaven per Engolasters, de la mà de Jota Martínez Ensemble, aquells cants profans –i sovint grollers, cançons per beure i lletres eròtiques– que conformen per exemple els Carmina Burana que després musicaria Carl Orff en la versió que millor coneixem, a Nargó escoltarem l’altra cara de la moneda, cants que no són pròpiament litúrgics però que es mantenen dins del que, diguem, resultava apropiat per a la salut moral del creient. Hi ha, detalla Molina, “cants que entonaven els pelegrins per animar-se i expressar la seva fe mentre caminaven, d’altres que interpretaven joglars o bards i que narraven miracles”. Una tercera part serien temes de festa, de ball al final del dia, “i en això les peces del Llibre Vermell en són un bon exemple, que bona part són balls rodons”.